CNL Trobada i dinar de festa major!
L'Imma i la Roxana són una parella lingüística virtual però han decidit quedar un dia i trobar-se personalment
Us podeu presentar?
Imma: Jo em dic Imma Vila Estrada i visc a Cervera, la capital de la Segarra, els meus orígens són targarins, tot i que ja fa més anys que soc a Cervera que a Tàrrega.
Roxana: Jo soc la Roxana Mihaescu, soc de Bucarest, Romania, i ara visc a Barcelona, al barri de Sant Andreu, des de fa set anys.
Quina és la vostra relació amb el català? Per què us vau apuntar al Voluntariat per la llengua?
I: Parlo català perquè és la meva llengua materna, a casa sempre l’hem parlat, quan érem petits, i ara. Quan vaig conèixer el meu marit també. Ell és polonès i sempre hi he parlat en català i ell el parla. És la nostra llengua. Per això, quan estava fent el curs per treure'm el C1 i el professor ens va proposar a veure a qui li feia gràcia apuntar-nos al Voluntariat per la llengua, vaig pensar que era una bona manera d'ajudar les persones que volen i tenen interès pel català i també per fomentar-ne l'ús, vaig creure que això estaria molt bé.
R: He començat amb els cursos de català des de fa tres anys perquè volia aprendre i ajudar les meves filles al col·legi. He estat a més d'un centre, a Sant Andreu i també a Santa Coloma. Em vaig apuntar al Voluntariat per la llengua perquè volia practicar amb algú, no tenia gaire seguretat quan parlava ni confiança i tenia molta vergonya a l'hora de parlar.
Per què el feu de manera virtual?
I: Perquè és molt més còmode, sobretot ara que jo visc a Cervera i la meva parella a Barcelona.
R: Jo el faig virtual perquè és més fàcil per a mi, que també treballo i tinc dues filles i tinc un horari una mica complicat. Millor de manera virtual.
Com diríeu que són les vostres trobades?
I: Penso que són molt divertides perquè riem i també són interessants. Facilites que l'altra persona parli català, però a mi també em serveix d'aprenentatge perquè les persones que he tingut d'aprenentes són d'orígens diferents i això fa que puguis conèixer uns altres països, a través d'aquella persona, unes altres cultures, maneres de fer les coses... Parlem sovint de cuina! Com cuinem nosaltres i com ho fan a uns altres llocs i també parlem de festes tradicionals. Això t'obre un món, aprenem totes dues i això fa que l'experiència sigui molt maca.
R: Sí, ens hem fet amigues, ens hem caigut molt bé i volem continuar!
Com va sortir la idea de trobar-vos presencialment?
I: La idea de trobar-nos, de veure'ns presencialment, va ser fruit de les converses i de veure que teníem afinitat. La Roxana és originària de Romania i no coneixia gaire les terres nostres, les Terres de Ponent.
R: L'Imma viu en un poble i a mi m'agrada molt saber més de la cultura de Catalunya i conèixer llocs nous.
I: Sí, va sortir a la conversa, no recordo si va ser ella o vaig ser jo, "per què no ens trobem?". Vaig pensar que si venia a Cervera podria ser a la festa major i així veuria les coses típiques d'aquí i, a més, vaig fer un dinar de cuina tradicional catalana. Podria haver fet una altra cosa, ja que el meu marit, polonès, i ella, romanesa, tenen coses en comú, però no, dinar de festa major!
R: Sí, estic molt contenta perquè hem pogut gaudir d'un dia plegats, amb la seva família i la meva família. Hem ajuntat dues famílies i hem gaudit molt d'aquest temps i ella m'ha presentat el seu poble i hem viscut un cap de setmana de festa major, segur que ho repetirem!