3. Preparar intervencions orals
Intermedi 2
El guió
El guió és la columna vertebral d’un discurs ben estructurat: és el document escrit que conté els punts clau d’una intervenció oral i serveix de guia al ponent per parlar davant l’audiència. És una eina per estructurar el discurs de manera lògica i ordenada, i per garantir que l’emissor tracti tots els punts de què vol parlar.
El guió pot ser més o menys detallat, en funció de les preferències del ponent i de la situació comunicativa, però sempre ha de garantir la claredat i ha de reflectir tant les idees fonamentals com les secundàries que se’n deriven. La relació entre aquestes idees és crucial per a la coherència del discurs.
El guió serveix de suport per a intervencions orals molt diverses, com pot ser una presentació d’un projecte, una exposició oral, un discurs, una ponència en un congrés o en unes jornades, una conferència, etc. És convenient tenir-lo sempre a mà per si hi ha moments de dubte.
Consells per preparar-se un bon guió:
-
Cal utilitzar paraules clau i frases curtes.
-
Cal que sigui relativament curt, clar i concís. S’han d’evitar les oracions llargues, que poden dificultar el seguiment del guió, i s’ha de mantenir el focus en els punts essencials.
-
És recomanable apuntar-s’hi els connectors que s’utilitzaran per enllaçar les idees (per començar, d’una banda, d’altra banda, tanmateix, a més a més...). Això ajudarà a mantenir la coherència i la fluïdesa del discurs.
-
Cal recórrer a l’ús de sinònims per a termes que podrien resultar repetitius o poc variats.
-
És necessari seguir una estructura genèrica que inclogui una introducció, un desenvolupament i una conclusió. Aquesta estructura proporciona claredat i facilita la comprensió per part de l’audiència.
Introducció ⇒ La introducció ha de captar l’atenció de l’audiència i establir l’objectiu de l’exposició. |
Exemple de guió
Els beneficis d’estudiar una carrera universitària més enllà dels 50 anys
Introducció:
-
[Salutació i nom.]
-
Soc una persona apassionada per l’aprenentatge i el creixement personal.
-
Avui vull compartir amb vosaltres els beneficis d’estudiar una carrera universitària després dels 50 anys.
-
Sovint, associem la universitat als joves, però veurem com aquesta etapa de la vida = oportunitat única per al creixement personal i professional.
-
Començaré parlant-vos dels beneficis d’estudiar amb +50 anys i explicaré el cas de dues persones.
Desenvolupament:
PER COMENÇAR
1. Ganes d’aprendre i de mantenir-se actius:
- D’UNA BANDA
- Motivació principal: moltes persones majors de 50 anys decideixen estudiar perquè volen seguir aprenent i mantenir-se actives.
- I AIXÒ
- Beneficis físics i mentals: superar temors i complexos.
- Els estudis universitaris ajuden a enfrontar situacions vitals traumàtiques com la viudetat, la malaltia o la pèrdua d’un familiar.
- D’ALTRA BANDA
- Millora de la capacitat intel·lectual i de memòria: l’aprenentatge continuat manté la ment activa.
- ÉS IMPORTANT TENIR EN COMPTE, TAMBÉ
- Increment de relacions socials: la universitat és un espai per conèixer altres persones i compartir coneixements.
- Participació en activitats culturals: anar a museus, teatres i cinemes enriqueix la vida cultural.
- I FINS I TOT
- Adaptació a les noves tecnologies: aprendre a fer servir les TIC.
- AIXÍ DONCS
- Tolerància i humilitat: l’aprenentatge ens fa més oberts i comprensius.
2. Exemples personals:
- La Mercè: prejubilada, va omplir l’agenda matriculant-se a la universitat i forma part d’un grup de sèniors. Diu que ara la seva vida té un sentit.
- I TAMBÉ CAL PARLAR DEL
- Josep Lluís: metge jubilat, gaudeix d’anar a classe amb joves. Els ajuda amb coneixements concrets.
Conclusió:
- PER ACABAR
- Estudiar una carrera universitària més enllà dels 50 anys ens aporta creixement personal, salut mental i física, i ens manté actius. Així que, si teniu ganes d’aprendre, no dubteu a fer-ho.
- Estudiar una carrera universitària més enllà dels 50 anys ens aporta creixement personal, salut mental i física, i ens manté actius. Així que, si teniu ganes d’aprendre, no dubteu a fer-ho.
- NO PERDEM DE VISTA QUE
- La universitat no té edat i sempre hi ha temps per seguir aprenent i créixer.
La lectura en veu alta
Els deu consells que us ajudaran a fer una bona lectura en veu alta:
- Abans de llegir en veu alta, prepareu bé el text: assegureu-vos que n’enteneu bé el missatge.
- Fixeu-vos en quin tipus de text teniu al davant (instructiu, descriptiu, lúdic, etc.) per determinar quina entonació hi posareu.
- Tingueu sempre molt present que el ritme, l’entonació i les pauses que feu durant la lectura també aporten significat al text.
- Poseu atenció a la puntuació del text per tal de controlar la respiració i no fer pauses quan no toca: assageu com agafar aire i deixar-lo anar mentre llegiu perquè us duri fins al següent signe de puntuació.
- Per llegir bé no s’ha de córrer.
- Intenteu cuidar molt la pronunciació: tant la pronúncia del so de cada lletra com la de tots els sons de les paraules.
- Assageu bé aquelles paraules o fragments que preveieu que siguin complicats de dir en veu alta.
- Procureu ser fidels al text: sovint, si no preparem bé la lectura, podem inventar paraules, eliminar-ne o afegir-ne.
- Enregistreu-vos llegint en veu alta tantes vegades com calgui i escolteu-vos per aprendre dels errors.
- Llegir bé en veu alta és qüestió de pràctica: com més ho feu, si ho feu de manera conscient, millor llegireu.
Filtres
- 1. L'alfabet
- 2. Les vocals
- 3. L'apostrofació i les contraccions
- 4. Les consonants
- 5. Les esses: s, ss, c, ç, z
- 6. Les oclusives: p/b, t/d, c/g
- 7. La b i la v
- 8. La m i la n
- 9. La h
- 10. La ela geminada: l·l
- 11. Els sons de la erra: r i rr
- 12. La g i la j
- 13. La tx i la ig
- 14. La ix i la x
- 15. Les síl·labes
- 16. La separació de síl·labes amb diftongs i hiats
- 17. L’accentuació gràfica
- 18. Els accents diacrítics
- 19. La dièresi
- 20. Sons en contacte
- 21. El guionet
- 1. L'article
- 2. Els noms i els adjectius
- 3. El gènere de noms i adjectius
- 4. El nombre de noms i adjectius
- 5. Els demostratius
- 6. Els numerals
- 7. Els interrogatius
- 8. Els possessius
- 9. Els quantitatius i els indefinits
- 10. Tipus d'oracions
- 11. Les oracions subordinades
- 12. El subjecte
- 13. Els verbs
- 14. Els temps verbals
- 15. L'indicatiu: present, futur i condicional
- 16. El subjuntiu
- 17. L’ús dels temps verbals
- 18. Contrast de passats
- 19. L'imperatiu
- 20. Les formes no personals del verb
- 21. Els verbs de la primera conjugació
- 22. Els verbs de la segona conjugació
- 23. Els verbs de la tercera conjugació
- 24. La durabilitat
- 25. Les perífrasis verbals
- 26. La modalitat
- 27. Els verbs irregulars
- 28. Els verbs 'ser', 'estar', 'anar', 'anar-se'n' i 'venir'
- 29. Verbs amb pronom
- 30. L’atribut i el complement predicatiu
- 31. El complement directe
- 32. El complement indirecte
- 33. El complement preposicional
- 34. El complement circumstancial
- 35. El complement del nom
- 36. Els pronoms personals forts
- 37. Els pronoms febles
- 38. La combinació de pronoms
- 39. Els pronoms relatius
- 40. Els adverbis
- 41. Les preposicions
- 42. Les conjuncions
- 43. Els connectors
- 45. Bé, bo, malament, dolent
- 1. El lèxic català
- 2. Processos de formació lèxica
- 3. Sinonímia i antonímia
- 4. Expressivitat del lèxic
- 5. La precisió lèxica
- 6. Els barbarismes
- 7. Lèxic específic i estructures
- 8. Dades personals
- 9. Presentacions
- 10. Els gentilicis
- 11. Expressions amb el verb 'fer'
- 12. Frases fetes
- 13. Descripció física, roba i colors
- 14. Converses telefòniques
- 15. Formes de cortesia
- 16. Expressions: estat físic i d'ànim, aconsellar, suggerir, opinar i debatre
- 17. Exclamacions
- 18. El pas i l'organització del temps. Les hores i les parts del dia
- 19. La família
- 20. La ciutat i el camp
- 21. Oficis i professions
- 22. Les parts del cos
- 23. Fórmules per opinar, disculpar-se, argumentar, suggerir...
- 1. Generar, seleccionar i ordenar idees
- 2. Lligar les idees: connectors i marcadors textuals
- 3. Preparar intervencions orals
- 4. Adequar el text al receptor
- 5. Els tractaments protocol·laris
- 6. Els registres lingüístics
- 7. La puntuació
- 8. Les abreviacions
- 11. El text descriptiu
- 12. El text narratiu
- 16. El missatge al mòbil
- 17. El missatge de veu i la conversa telefònica
- 18. La nota
- 19. L'avís
- 20. L'anunci
- 21. La felicitació i la invitació
- 22. La postal
- 23. El correu electrònic
- 24. L'esquema i el resum
- 27. La notícia
- 31. L'article d'opinió
- 35. L'objectivitat i la subjectivitat d'un text
- 36. Les varietats del català
- 37. El català, llengua d'Europa
- 38. El marc legal del català