Cercar Cerca avançada
Tornar

34. El català, llengua d'Europa

Intermedi 1

El català procedeix de la llengua que parlaven els romans durant l’expansió de l’Imperi romà, cap al segle II aC. Els primers colonitzadors eren comerciants i soldats que parlaven una llengua popular i familiar: el llatí vulgar.

Altres llengües d’Europa deriven del llatí i formen part de la família de les llengües romàniques, com el galaicoportuguès, l’occità, l’asturlleonès, l’aragonès, el castellà, el francès, el sard, l’italià, el cors, el retoromànic o el romanès, entre altres.

Actualment, es parla català des de Salses, al Rosselló (Catalunya Nord), fins a Guardamar, al Baix Vinalopó (País Valencià), i des de les poblacions del voltant de Fraga (Aragó), en què hi ha el territori catalanoparlant que coneixem com a Franja de Ponent, fins a Maó, a la part oriental de l'illa de Menorca. També es parla català a l’Alguer, ciutat de l’illa de Sardenya, a Itàlia.

La llengua catalana, doncs, es parla a Catalunya (inclosa la Catalunya del Nord), la franja oriental de l’Aragó, el País Valencià i les illes Balears, entre altres. Els territoris en què el català és la llengua pròpia es coneixen com els Països Catalans, que formen part de quatre estats europeus: Andorra, Espanya, França i Itàlia.

A Catalunya hi ha un territori de parla occitana, la Val d’Aran, en què la llengua pròpia es coneix com a aranès.

Podeu ampliar la informació sobre l’àmbit lingüístic català a la fitxa sobre les varietats del català.


Breu història de la llengua catalana


Els moviments polítics, socials i culturals que es van esdevenint al llarg de la història influeixen de manera directa en l’evolució de la llengua. Tot seguit fem un repàs històric a la cronologia històrica relacionada amb el català.

  • Orígens
    • Arribada dels romans a Empúries, al segle III aC.
    • El llatí es va estenent i substituint les llengües parlades a cada territori.
    • Del segle V al segle IX es produeix un canvi lent i gradual del llatí al català.
    • Cap al segle VIII ja es parla català.
       
  • Segle XII
    • Primers textos escrits en català: Forum Iudicum, codi de lleis visigòtic traduït del llatí, i les Homilies d’Organyà, considerat un dels primers textos escrits originàriament en català.
    • Els trobadors catalans escriuen en llengua provençal o occitana.
       
  • Segle XIII
    • La poesia trobadoresca es va catalanitzant, amb autors com Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany, Cerverí de Girona o Ramon Vidal de Besalú.
    • Ramon Llull: creador de la prosa literària en català i del primer català científic.
    • Expansió del català amb les conquestes i formació del Regne de Mallorca i el Regne de València.
       
  • Segle XIV
    • El català és la llengua de l’administració de la Cancelleria Reial, que té un paper unificador de la llengua en tot el seu territori d'influència: Bernat Metge és l’introductor de l’humanisme a Catalunya.
    • Quatre grans cròniques: Jaume I, Ramon Muntaner, Bernat Desclot i Pere el Cerimoniós.
    • Expansió mediterrània: Sicília, Sardenya, Grècia.
    • Sant Vicent Ferrer.
       
  • Segle XV
    • Segle d'Or de la literatura catalana.
    • Plena expansió del català.
    • Ausiàs March: substitució del provençal pel català en la poesia.
    • Altres autors i obres: Jordi de Sant Jordi, Jaume Roig, Joanot Martorell (autor de Tirant lo Blanc), Curial e Güelfa.
    • Penetració del castellà en les classes altes.
       
  • Del segle XVI al segle XVIII
    • Símptomes de decadència: aparició de nombroses apologies de la llengua.
    • Lenta i gradual castellanització de la llengua literària.
    • Escalada progressiva del castellà.
    • El Tractat dels Pirineus implica la pèrdua dels territoris de la Catalunya del Nord.
    • Guerra de Successió i triomf de Felip V: els Decrets de Nova Planta (1706-1717) impliquen la pèrdua de l’oficialitat del català i lleis restrictives de l’ús de la llengua arreu del domini lingüístic del català.
       
  • Segle XIX
    • Inici simbòlic de la Renaixença: 1833, publicació de l’Oda a la Pàtria d'Aribau.
    • Restauració dels Jocs Florals: Jacint Verdaguer.
    • Altres autors: Àngel Guimerà, Rubió i Ors, Torras i Bages.
    • Progressiva organització del catalanisme polític.
    • Primera Exposició Universal (1888).
    • Campanya lingüística a L’Avenç.
       
  • Segle XX
    • I Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906).
    • Fundació de l’Institut d'Estudis Catalans (1907).
    • Pompeu Fabra: Normes ortogràfiques (1913), Gramàtica catalana (1918), Diccionari general de la llengua catalana (1932).
    • Autors: M. Aurèlia Capmany, Josep Carner, Víctor Català, Salvador Espriu, J.V. Foix, Joan Fuster, Joan Maragall, Eugeni d’Ors, Manuel de Pedrolo, Carles Riba, Mercè Rodoreda…
    • Nova Cançó (1962).
    • Recuperació de l’autogovern: Generalitat de Catalunya (1979), Generalitat Valenciana (1982) i Govern de les Illes Balears (1983).
    • Oficialitat del català i desenvolupament de la política lingüística.
    • Creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (1998).

Podeu ampliar la informació a la fitxa sobre el marc legal de la llengua catalana, en què es desenvolupa la situació actual de la llengua.

Etiquetes: català, europa

Filtres

Nivell