Bernat Monllaó, el degà dels voluntaris a les Terres de l'Ebre: "Jo aprenc més d'ells que ells de mi"

Voluntariat per la llengua, CPNL

Bernat és el voluntari més antic de les Terres de l'Ebre. Ell és fuster i ja fa temps que està jubilat. Abans treballava a la Brigada Municipal de Tortosa i el vaig conèixer quan es van apuntar a un curs de català ell i la seva dona, Dolors Bellobí Garbatkova, que impartia jo per a personal de l'Ajuntament, fa anys, quan encara ell estava en actiu.

Una vegada, com que jo en tenia una de molt menuda, em va fer una pissarra nova, gran i espectacular, per a la classe. Per una banda, s'hi podia escriure amb guix i, per l'altra, amb retolador. Això em va arribar a l'ànima, ho he de dir. La va fer tan ben feta que encara està en una aula de formació de l'Ajuntament.

Des de llavors, ja fa anys, sempre hem mantingut una bona amistat, s'interessava per la meva feina i em visitava sovint. Tenia i té curiositat pel català i per tot, perquè havia anat molt pocs anys a l'escola. Va començar a treballar de molt jove, com moltes persones de la seua generació. I, llavors, sempre renegava pel fet que no podia acabar cap llibre, perquè es posava nerviós ja que no entenia moltes paraules i frases.

Quan es va jubilar, quasi immediatament, es va presentar un dia a l'oficina i em va dir que havia vist un anunci del Voluntariat per la llengua (VxL) i que li agradaria molt provar de ser voluntari. En veure la seua determinació, de seguida li vam buscar aprenents. I, cal dir-ho, conserva l'amistat amb la majoria dels que ha tingut al llarg dels anys.

Ell no tenia hàbit lector i, quan vam començar amb el Club de Lectura Fàcil de Tortosa, em deia que era incapaç d'acabar cap llibre. Però jo li vaig recomanar d'usar els llibres de lectura fàcil (LF) a les trobades i també li vaig aconsellar títols segons els seus interessos i aficions.

Llavors, com que tenia i té molt d'interès per fer-ho bé, es preparava els textos per a les trobades amb els aprenents, amb qui feia lectura en veu alta i comentari. I va ser així com va començar a llegir-se tots els llibres recomanats de LF i a perdre la temor als llibres. A vegades, ve a l'oficina a preguntar-me dubtes sobre expressions, vocabulari, contingut. Però, ara ja devora tots els llibres que li posen davant o que va a buscar ell mateix a la Biblioteca de Tortosa, on és un habitual. Ara ja no li cal la lectura fàcil -a més, ja se'ls sap tots quasi de memòria. Ara està ben content de poder llegir i comprendre llibres sobre els temes que li agraden!

I, des d’aleshores, ja fa més de 15 anys, que té els dies molt ocupats, ja que fa ceràmica a l'Escola d'Art, pesca al riu, dibuixa, fa objectes de fusta al seu taller, etc. Però ell sempre es reserva uns dies només per al VxL. Ha tingut un munt de parelles i ha dirigit grups de lectura en veu alta de LF i conversa... Però ell sempre em diu: "Si tens més aprenents, m'ho dius, que ja me buscaré hores per poder quedar amb ells. Això és el que més m'agrada".

Ell sempre diu satisfet: "Jo aprenc més d'ells que ells de mi". Bernat és Bernat.

Ester Martí Accenci

Vols compartir aquesta notícia?