Núm. 161//A part del català i el castellà, a Osona es parlen d'altres llengües. Una de les que més es parla és l'amazic, també anomenat berber.

MÉS DE 7.000 LLENGÜES AL MÓN! CONSERVEM-LES! Núm.160// El dia 21 de febrer es commemora el Dia Internacional de la Llengua Materna en reconeixement a les persones tirotejades a Dhaka (Bangla Desh) per militars i policia quan participaven en un acte reivindicatiu per la llengua bengalí i en contra de la imposició de l'urdú, el 21 de febrer de 1952.

Núm. 159// Ara que s'acosta la Pasqua és quan arriben les torradetes o rostes de Santa Teresa (en castellà, torrijas). En alguns indrets es mengen només en aquesta època, mentre que en d'altres es poden menjar tot l'any.

Núm. 158// Els dolents donen per molt, ja ho veureu, i són persones dignes de ser estudiades per la psicologia. Quan una persona fa una acció repugnant, podem dir que aquell individu és pervers(a), pèrfid(a), maligne/a, malvat/ada, vil, abominable, execrable, nefand(a), horrible, detestable, infecte/a, roí/ïna, abjecte/a, infame, malèvol(a) o miserable.

Núm. 157// Del mal, aquella ombra que embruta tot el que toca, convé allunyar-se'n, com si es tractés d'una malaltia. D'aquí ve l'expressió ser més dolent que la tinya o ser dolent com la tinya, ja que la tinya és una afecció contagiosa de la pell, causada per fongs, que es caracteritza per la formació de taques cobertes d'escames, de crostes, o per la caiguda dels cabells.

Núm. 156// L'esport és un pou de termes nous. Cada disciplina té els seus i se'n generen de tota mena. El Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental ha recollit els més interessants del món del ciclisme, i de vegades desconeguts, en un nou lèxic, A rodar.

Núm. 155// Un dia més tractarem de les onomatopeies i dels noms dels sons que els animals emeten, però els d'avui no són domesticats. L'abella, em podeu dir, els humans l'hem domesticada una mica; així i tot, la posarem dins el sac dels animals salvatges.

Núm. 154//Els animals per comunicar-se emeten sons tant si és amb les ales com amb la boca, la trompa o altres parts corporals. Els humans, observadors de mena, hem imitat aquests sons oralment i per escrit, és el que anomenem onomatopeies i, fins i tot, n'hem format paraules (en català, noms i verbs).

Núm. 153//La setmana passada vam veure que la màgia de la lluna ens havia inspirat durant segles i d'aquesta inspiració no n'havia quedat exempta la llengua.

Núm. 152//Abans els humans observaven més la natura, el seu entorn i els astres: el sol, la lluna, els estels, els cometes, les galàxies. Per què? En depenia la seva supervivència i també perquè era una sana distracció.