Núm. 152//Abans els humans observaven més la natura, el seu entorn i els astres: el sol, la lluna, els estels, els cometes, les galàxies. Per què? En depenia la seva supervivència i també perquè era una sana distracció.

Núm. 151// No us han enganyat mai de la manera més cruel i estúpida? I segur que heu quedat amb un pam de nas. Qui ho diria que aquella persona tan dolça ens pogués enredar tan vilment! L'engany és més vell que el caminar i d'això tractarem avui.

Núm. 150// Avui parlarem del Glossari de sabors del món, un recull de termes fet pel TERMCAT i el Centre de Normalització Lingüística L'Heura de Santa Coloma de Gramenet, en col·laboració amb l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i la Universitat de Barcelona; un glossari que podria ser ben útil als bars i restaurants.

Núm. 149// Un altre dels bolets de tardor que aixeca passions entre els boletaires i els cuiners és la llenega. Amb aquest mot ens referim a una gran varietat de bolets del gènere Hygrophorus, que es caracteritzen per tenir el barret i el peu viscós, per aquest motiu a alguns no els agraden gens.

Cualbres, puagres, llores?

Núm. 147// El bolet d'avui és dels més tardans, surt a les pinedes formant erols nombrosos quan comença a fer fred hivernal -tan hivernal és que fins i tot se'l pot trobar glaçat.

El rei del bosc (i de la cuina)

Núm. 145// Ja som a la tardor, les fulles cauen i els bolets treuen el cap i, justament, un dels més apreciats, estimats i buscats del nostre país és el rovelló, també conegut com a vinader, esclata-sang, pebràs, rovelló d'obaga, pinenc, pinenca o paratge.

Núm. 144// El Diccionari de la llengua catalana (DIEC), de l'Institut d'Estudis Catalans, pretén ser una eina lexicogràfica en què caben paraules dels diferents dialectes, però no tant les més locals i de menys extensió geogràfica, perquè és un diccionari general.

REFRANYS SOBRE ADVOCATS, JUTGES I D'ALTRES Núm. 143//Segons la saviesa popular, «Advocat, jutge i doctor, com més lluny, millor».