El conseller Vila presenta a Manresa la Guia per a l'elaboració de plans locals d'impuls al català i 40 propostes per als ajuntaments
CNL Montserrat
El Departament fa una crida als ajuntaments a elaborar plans locals d'impuls al català
El conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, va encapçalar divendres 30 de març, a Manresa, una nova jornada territorial de la sèrie que el porta a totes les vegueries de Catalunya per presentar les noves eines de suport a la política lingüística municipal i fer una crida a l'acció. La trobada va aplegar alcaldes, regidors i responsables de política lingüística de les Comarques Centrals, i va servir per posar al seu abast dos instruments clau per a la planificació local: la Guia per a l'elaboració de plans locals d'impuls al català i el document 40 propostes per a l'acció.
L'alcalde de Manresa, Marc Aloy, va obrir l'acte refermant el compromís de la ciutat amb la llengua catalana. Posteriorment, el conseller Vila va subratllar el paper central dels ajuntaments en la revitalització de l'ús social del català: "Els ajuntaments sou l'administració més propera a la ciutadania i teniu una capacitat d'incidència enorme. La llengua necessita una política lingüística municipal activa, que vetlli per l'ús del català als equipaments municipals i a tots els àmbits de la seva competència, per això posem a la seva disposició eines concretes i els demanem que les facin seves."
Noves eines per ajudar els municipis a engegar accions concretes d'impuls al català
La directora del Centre de Normalització Lingüística (CNL) Montserrat, Núria Brugarolas, va presentar la Guia per a l'elaboració de plans locals d'impuls al català, el principal recurs tècnic que el Departament de Política Lingüística posa ara a mans dels ajuntaments. Adreçada als responsables i tècnics de política lingüística dels municipis, és una eina pràctica que permet incorporar de manera sistemàtica la mirada lingüística en totes les àrees de l'activitat municipal, des de l'atenció ciutadana fins a la cultura, l'esport, la inclusió de persones nouvingudes o la contractació pública.
El document inclou orientacions detallades per elaborar un pla local d'impuls al català, amb una metodologia que parteix d'una diagnosi de la situació sociolingüística del municipi, estableix actuacions, calendari i pressupost, i culmina amb una fase d'avaluació i comunicació. La Guia incorpora també una plantilla de pla local per facilitar-ne la redacció, models de criteris d'ús lingüístic per fomentar el català en l'activitat interna dels ajuntaments, models de clàusules lingüístiques per a contractes i subvencions, i un resum del marc normatiu vigent en matèria de política lingüística.
L'objectiu és que cada ajuntament pugui dissenyar una política lingüística pròpia, adaptada a la seva realitat demogràfica i sociolingüística. El Departament de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) es posen a disposició de tots els municipis que vulguin suport per iniciar o enfortir els seus plans locals.
40 propostes per a l'acció: mesures concretes per a cada ajuntament
Complementàriament a la Guia, Brugarolas va presentar un llistat de 40 propostes d'acció elaborades pel Departament i pensades perquè qualsevol ajuntament, independentment de la seva mida o recursos, pugui incorporar el criteri lingüístic a les seves actuacions. Les mesures cobreixen un ventall ampli d'àmbits i es presenten com un menú d'opcions del qual cada municipi pot triar les que millor s'adapten a la seva situació.
Entre les 40 propostes hi ha actuacions internes, com l'organització de sessions de sensibilització i formació en drets lingüístics per al personal municipal o la revisió dels criteris d'ús lingüístic en la comunicació institucional. N'hi ha d'orientades al teixit econòmic local, com l'impuls de plans de gestió lingüística a les empreses i comerços, o la formació per a establiments sobre els drets lingüístics dels consumidors. I n'hi ha d'adreçades a la comunitat en sentit ampli: la creació de punts d'aprenentatge informal de català als equipaments municipals, la promoció del català en el paisatge lingüístic visual i auditiu d'esdeveniments al carrer, la presència destacada del català en l'oferta esportiva i cultural, o la consolidació de la llengua en les activitats adreçades a infants, adolescents i joves.
El document convida explícitament tots els ajuntaments a adoptar tantes propostes com puguin i a fer el pas de formalitzar-les en el seu propi pla local d'impuls al català.
La campanya "Digue-ho en català" i el CPNL al Bages
La campanya «Digue-ho en català» del Consell Comarcal del Bages és un exemple de com una administració local pot incidir directament en l'ús del català al teixit comercial del territori. Desenvolupada conjuntament amb el CNL Montserrat, ha visitat 118 establiments de quatre municipis del Bages per oferir-los informació, orientació i recursos per millorar la presència del català en l'atenció al públic, la retolació i la documentació comercial. El resultat: 53 comerços adherits al programa Comerços aprenents del CPNL, un programa de formació en llengua catalana in situ adreçat a persones que fan atenció al públic i que ajuda els establiments a incorporar el català com a llengua habitual de la seva activitat.
L'acció sobre el terreny ha anat acompanyada de materials audiovisuals de sensibilització adreçats als comerços i a la ciutadania.
El català a les Comarques Centrals: per sobre de la mitjana, però amb reptes en la integració de les noves immigracions
La jornada va incloure, per part del tècnic d'estudis i indicadors del Departament de Política Lingüística, Xavier Tenorio, la presentació dels resultats de l'Enquesta d'usos lingüístics de la població (EULP) del 2023 per a les Comarques Centrals. Les dades situen aquest territori entre els que presenten xifres més favorables per al català a Catalunya: el 59,6% de la població de 15 anys o més té el català com a llengua habitual, un percentatge clarament superior al de parlants inicials (48%), fet que indica que una part significativa de la població adopta el català més enllà de la seva primera llengua. El 52,4% el té com a llengua d'identificació. També són superiors a la mitjana de Catalunya els percentatges de coneixement de la llengua: en l'habilitat de parlar, les Comarques Centrals superen el conjunt del país en nou punts percentuals.
En comparació amb l'edició anterior de l'EULP (2018), el nombre absolut de coneixedors i d'usuaris del català ha crescut, un fet remarcable en un context de baixa natalitat. Això s'explica, en bona part, perquè una part dels fills de les migracions dels anys 1950-1970 que parlaven castellà amb els pares han adoptat el català com a llengua habitual i el transmeten als fills. És especialment rellevant el que passa en el grup de 30 a 44 anys: és l'única vegueria on l'ús del català en aquesta cohort és superior a la mitjana de Catalunya, fet que s'explica perquè un 65,2% dels seus membres han nascut a Catalunya.
La transmissió intergeneracional mostra una tendència positiva: el 56,1% de la població parla només català amb els fills, un percentatge superior al dels qui el parlaven amb els avis materns o amb la mare (48,8% i 49,7% respectivament). A més, més del 70% de la població feia servir el català més d'un 50% del temps en un dia qualsevol.
Tanmateix, la incorporació de les darreres migracions ha significat un creixement en les xifres absolutes, però no ha significat el mateix augmenten el percentatge de coneixedors i usuaris de la llengua. Davant d'aquesta realitat, el Departament, el CPNL i les administracions locals continuen destinant recursos perquè la nova immigració tingui molt més accés al català i que aquesta sigui llengua d'integració social en tots els àmbits: formació d'adults, serveis socials, món del treball i lleure.
Una crida al món local amb gira per totes les vegueries
El conseller Vila va tancar la jornada amb una crida directa als ajuntaments de les Comarques Centrals -i per extensió a tots els municipis catalans- perquè assumeixin un paper actiu en la promoció de la llengua: "Tenim un repte compartit i els municipis sou actors indispensables per afrontar-lo. La llengua es guanya o es perd en la vida ordinària, i vosaltres hi teniu accés directe. Cada pas que feu, compta. Us demanem que els feu, teniu a disposició el Consorci per a la Normalització Lingüística i el Departament per ajudar-vos en qualsevol moment."