Cercar Cerca avançada
Tornar

17. L’ús dels temps verbals

Elemental 1

CORRESPONDÈNCIA DE TEMPS VERBALS

  • Quan fem suposicions, utilitzem estructures en què hi ha dos verbs que segueixen aquest model:

Present
  Suposo que…
  M’imagino que…
  Crec que…

Futur, perfet o perifràstic
  … ho arreglaran.
  … ho han arreglat.      
  … ho van arreglar.

Imperfet, perifràstic
  M'imaginava que…
  Vaig suposar que…

Condicional, condicional perfet
  … ho arreglarien.
  … ho haurien resolt.

Present
  Dubto que…
  No m’imagino pas que…
  No crec pas que…

Present de subjuntiu, perfet de subjuntiu
  … ho arreglin.
  … ho hagin arreglat.

Imperfet
  Dubtava que…
  No m’imaginava pas que…
  No creia pas…

Condicional, imperfet de subjuntiu, plusquamperfet de subjuntiu
  … ho arreglarien.
  … ho arreglessin.
  … ho haguessin arreglat.

També podem fer suposicions amb el verb deure.
Podeu consultar més informació a la fitxa de les perífrasis verbals.

Correspondències verbals en les narracions

  • Temporals: quan en textos narratius
       Quan es va fer de nit, vaig llegir un poema amb la llum d’una espelma.
       (→ Després d’una acció es produeix la següent. Són dues accions acabades.)

       Quan es feia de nit, llegia un poema amb la llum d’una espelma.
       (→ Totes dues accions es produeixen simultàniament en el passat.)
      
       Quan es feia de nit, vaig llegir un poema amb la llum d’una espelma.
       (→ Mentre la primera acció encara no ha acabat, es produeix la segona. La segona s’acaba mentre la primera encara dura.)
     
  • Temporals amb subjuntiu: l'endemà que, abans que, després que, perquè
       L'endemà que ens coneguéssim, ens vam prometre.
       Va voler tenir una criatura abans que ens caséssim.
       Va voler convidar-me a sopar poc després que ens coneguéssim.
       Em va convèncer perquè visquéssim junts.

Filtres

Nivell