Promoció de l'ús

Apunts lingüístics

L’apunt lingüístic és una publicació mensual del CNL de Badalona i Sant Adrià que tracta algun aspecte controvertit de la llengua catalana amb la voluntat de dispersar els dubtes que se’n puguin derivar.

Gràcies per la teva confiança en el Servei d'Assessorament Lingüístic! assessoramentbadalona(ELIMINAR)@cpnl.cat

Maig 2025 ǀ LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB SER

És indiscutible que dominar les formes del verb ser és imprescindible, ja que el fem servir més que qualsevol altre. Com que fer-ne una explicació completa seria molt llarg i enrevessat, en aquesta ocasió ens fixarem només en les formes no personals: l'infinitiu, el participi i el gerundi.

INFINITIU

El verb ser té dues formes d'infinitiu: ser i ésser. Les dues són totalment vàlides, però hem de tenir present que la forma d'ús més habitual és ser.

  • M'acuses de ser un mentider, però no tens raó.

  • Tot i ésser una persona tímida, es va atrevir a parlar amb aquella noia.

PARTICIPI

Pel que fa al participi, podem utilitzar tant estat com sigut. Totes dues formes són d'ús habitual, si bé és més comú fer servir sigut, especialment en la llengua oral.

  • L'acte ha estat un èxit, ja que hi han assistit més de dues-centes persones.

  • Jo no he sigut mai gaire aficionat al cinema de terror.

GERUNDI

La forma més estesa i usada és sent, tot i que essent també és perfectament vàlida. Ara bé, com passava amb les formes d'infinitiu, aquesta opció es fa servir gairebé exclusivament en registres formals.

  • Trobo que el partit està sent molt entretingut.

  • Els sospitosos no sabien que estaven essent seguits per la policia.

Hi ha una forma molt popular -sobretot en la llengua oral- que no és correcta i que, per tant, cal evitar: siguent.
Última actualització: 28/05/25