Apunts lingüístics

Els verbs saber i cabre (o caber) són irregulars i tenen certes particularitats que cal conèixer i dominar, ja que, si no, és fàcil equivocar-se. Fixem-nos, primerament, en el present d'indicatiu:

• A la segona i la tercera persona del singular, els dos verbs canvien la "b" per una "p".

  • Saps com ha quedat el Barça?

  • La maleta no cap a l'armari.

• La primera persona del singular del verb cabre és regular (cabo). Hem d'estar atents a no dir o escriure *quepo per influència del castellà.

  • Els seients de l'avió són molt petits i no hi cabo.

• La primera persona del singular del verb saber porta accent diacrític.

  • Ja sé de memòria totes les capitals de l'Àfrica.

Fixem-nos ara en el present de subjuntiu, el temps verbal que presenta més irregularitats:

• Quan sàpigues a quina hora surt l'autobús, avisa'm.

• El meu cotxe és força petit, no crec que hi capiguem.

Per contra, l'imperfet de subjuntiu és perfectament regular i, tot i que sembli una contradicció, d'aquí neixen la majoria de confusions, ja que molts parlants tendeixen a fer-lo irregular, igual que el present de subjuntiu. Així doncs, les formes *sapigués, *sapiguéssim, *capiguessis, *capiguéssiu... no són correctes.

• Si la jaqueta cabés a l'armari, no la deixaria a sobre de la cadira.

• Si sabéssiu conduir, us deixaria el meu cotxe.

Finalment, fixem-nos en les formes de participi i de gerundi. Tal com passa amb l'imperfet de subjuntiu, són perfectament regulars. Hem d'estar atents a no generar formes incorrectes, com ara *sapigut, *capigut, *sapiguent o *capiguent.

• La professora dona molts temes per sabuts.

• He intentat guardar el llibre a la motxilla, però no hi ha cabut.

• Durant anys ha estat un misteri, però ara s'està sabent la veritat.