Promoció de l'ús

Apunts lingüístics

L’apunt lingüístic és una publicació mensual del CNL de Badalona i Sant Adrià que tracta algun aspecte controvertit de la llengua catalana amb la voluntat de dispersar els dubtes que se’n puguin derivar.

Gràcies per la teva confiança en el Servei d'Assessorament Lingüístic! assessoramentbadalona(ELIMINAR)@cpnl.cat

Desembre 2024 ǀ Barbarismes i manlleus

 

BARBARISMES I MANLLEUS

A continuació us presentem dos termes de la lingüística amb els quals potser no esteu familiaritzats: barbarisme i manlleu. Veurem què són exactament, en què s'assemblen i en què es diferencien.

Un barbarisme és una paraula d'una altra llengua que usem habitualment però que no podem fer servir perquè és incorrecta; ja tenim una paraula catalana per fer referència a aquest concepte. Per entendre'ns: *alfombra és un barbarisme, perquè en català ja tenim una paraula per referir-nos-hi: catifa. Vegem-ne altres exemples:

barbarisme

forma correcta

barbarisme

forma correcta

apoiar

recolzar

incluir

incloure

arrepentir-se

penedir-se

pepino

cogombre

bandeja

safata

susto

ensurt

despedir

acomiadar

tormenta

tempesta

enfermetat

malaltia

vivenda

habitatge

Un manlleu, en canvi, és una paraula o una expressió que ha passat d'una llengua a una altra i s'accepta com a correcta; això passa perquè aquella llengua no té una paraula pròpia per referir-s'hi. Avui dia podem trobar molts manlleus que provenen de l'anglès, com per exemple xip, escàner, flaix o zàping, però en català tenim manlleus de moltes altres llengües. Vegem-ne alguns exemples:

francès

amateur, gurmet, somier, xofer o xòfer

alemany

búnquer, hàmster, fletxa, alberg

castellà

camarada, curandero, amo, caldo

àrab

matalàs, carxofa, safrà, alfàbrega

italià

aquarel·la, espagueti, novel·la, piano

Atenció amb els barbarismes perquè són paraules molt esteses i d'ús habitual.

Última actualització: 10/01/25