Més d’una quinzena d’entitats de Rubí impulsen l’ús del català fora de les aules

CNL de Terrassa i Rubí

De la competència a l'ús

La promoció del català continua sumant complicitats gràcies al compromís del teixit associatiu de la ciutat

El compromís de les entitats rubinenques amb la llengua catalana es consolida cada vegada més. Actualment, més d'una quinzena d'associacions, col·lectius i equipaments de la ciutat participen activament en la promoció de l'ús social del català, i ofereixen espais de convivència, participació i relació que permeten a les persones aprenents practicar la llengua en contextos reals.

Una de les iniciatives que contribueixen a aquest objectiu és l'acolliment de parelles lingüístiques vinculades als cursos de català. Aquest curs, vuit entitats s'han ofert per rebre parelles lingüístiques de nivell Elemental 1 i facilitar-los un entorn proper on poder conversar i guanyar confiança en l'expressió oral. Es tracta de l'Obrador Coral, l'Associació de Puntaires, els Geganters de Rubí, els Castellers de Rubí, Òmnium Cultural de Rubí, el Foment de la Sardana de Rubí, la Sala Neus Català i Rubí Solidari.

Paral·lelament, diverses entitats han renovat la seva adhesió al programa Voluntariat per la llengua, una iniciativa que fomenta la conversa en català entre persones voluntàries i aprenents. És el cas dels Geganters de Rubí, els Castellers de Rubí i Òmnium Cultural de Rubí, als quals se suma també Gall Negre, entitat vinculada al món del joc, que referma així el seu compromís amb la promoció de la llengua. Aquestes associacions se sumen a altres agents que, des de fa temps, contribueixen a estendre els espais d'ús del català a la ciutat, com el CRAC, l'Associació de la Gent Gran, l'Aula d'Extensió Universitària, la Biblioteca Municipal Mestre Martí Tauler, D'Arrel Dansa, Rubí d'Arrel i la Taula per la Llengua.

La implicació del teixit associatiu és clau per afavorir la integració lingüística i ampliar les oportunitats de practicar el català en situacions quotidianes. Més enllà de les classes, la llengua es construeix i es reforça en els espais de trobada, en les activitats culturals i en la vida associativa de la ciutat. En aquest sentit, la col·laboració de les entitats rubinenques esdevé una peça fonamental per consolidar el català com a llengua de cohesió i convivència. La llengua s'aprèn a l'aula, però és al carrer, a les entitats i en la vida quotidiana on acaba arrelant i esdevé una eina real de relació i participació ciutadana.

Vols compartir aquesta notícia?