Cloenda del Club de Lectura Fàcil a Rubí
CNL de Terrassa i Rubí
Sortida al Museu de Sant Cugat
Exposició de la Capsa vermella d'Antoni Campañà
En les darreres sessions del Club de Lectura Fàcil que es fa els dimecres a la tarda a la Biblioteca Mestre Martí i Tauler hem estat llegint el llibre De Chamartín a Collbató de M. dels Àngels Sellés i Pons. L'autora ens explica la vivència del seu pare, Francisco Sellés, que de nen va arribar a Catalunya arran de la Guerra Espanyola. És interessant com relata la guerra i la societat de l'època des del punt de vista del nen (i també de la seva germana) que va creixent en la mesura que la guerra també avança. La seva curiositat per tot el que passa fa que interrogui els familiars, que intenti posar el nas en les reunions dels grans. És així com ell es va creant una idea del que està passant i va prenent les mides del context en què viu.
Totes les persones del club ens vam interessar per aquesta història i tothom va acabar parlant dels records familiars que han passat de boca en boca o que directament s'han viscut. Cada país té conflictes bèl·lics i afliccions per explicar.
Vam cloure dimecres 17 de juny les sessions amb l'assistència al Museu de Sant Cugat de l'exposició La capsa vermella. Són fotografies sobre el període de la Guerra Espanyola que feu aquest fotògraf. Unes capses vermelles van restar molts anys ignorades en un soterrani del carrer de Valldoreix d'aquest municipi. Es van trobar quan els familiars decidiren buidar la finca. L'ull de Campañà s'allunya del sang i fetge per mostrar-nos unes fotografies que abasten molts escenaris: les feines al camp, els soldats en marxa, les esglésies destruïdes, els diferents partits i sindicats... Sempre, però, preses des de l'angle de l'artista. Diríem que del conflicte també em pot sortir poesia en imatge.
Vam fer-ne una visita guiada. El nostre guia, entusiasta del seu ofici i especialista en l'època, ens va explicar amb vigor l'esperit de la fotografia de Campañà, però sobretot l'amalgama d'interessos polítics que es movien en la política de carrer i en la de més amunt. Va ser una classe d'història il·lustrada, per dir-ho així.
Com en el llibre que vam llegir, quan es destapa la Capsa vermella va sortint un doll d'informació que ens interessa i interpel·la, perquè si bé se cenyeix al país d'aquella època, pren un caire d'universalitat tal com vam constatar amb la xerrada que vam tenir quan preníem el refresc abans de tornar a Rubí: tothom vam explicar quines imatges ens havien colpit més i de manera automàtica la memòria individual de cadascú va tenir un record del seu país, del seu poble, de la família... I tot es pot explicar en la llengua catalana que ara s'està aprenent.