Convidada especial a la secció Veus Migrants de Ràdio Desvern
CNL Baix Llobregat Centre
Dos voluntaris del VxL conversen amb Nassiri Sediri, alumna del Servei Local de Català de Sant Just Desvern
Veus Migrants és una secció conduïda per la Consol i el Jordi, del Voluntariat per la llengua, del programa radiofònic El Refugi de Ràdio Desvern. El passat 11 de maig, la protagonista va ser la Nassira Sediri. L'entrevista va tocar un munt d'aspectes de la seva vida i pensament.
Va néixer a Ghardimaou, Tunísia, prop de la frontera amb Algèria. Es va graduar en Filologia Àrab a la Universitat de Tunis. L'any 2017 va migrar a Catalunya. Abans, entre els anys 2011 i 2017, va ser reconeguda per la seva trajectòria acadèmica a la Universitat de Tunis amb una estada a la Universitat d'Uviéu, on impartia classes d'àrab i estudiava castellà. Actualment viu a Esplugues de Llobregat. Treballa com a traductora en un consolat a Barcelona i imparteix classes particulars d'àrab com a llengua estrangera. Entre el seu alumnat hi ha des d'estudiants universitaris de la UAB fins a persones interessades a emigrar a Dubai, per exemple.
Sobre el seu lloc d'origen, parla d'una curiositat arquitectònica i sobre la relació que té amb el topònim. Es tracta d'una estació de tren construïda durant la colonització francesa, que connectava amb Algèria. L'origen del nom del poble, Ghardimaou, té dues versions: una vinculada a la denominació francesa i una altra relacionada amb un home anomenat "Mou", que n'hauria impulsat la construcció.
Com a bona traductora i intèrpret, fa unes pinzellades sobre la situació lingüística del país. La llengua oficial del país és l'àrab estàndard, tot i que al carrer s'utilitza principalment el dialecte tunisenc, amb influències del francès, l'àrab i una mica d'amazic. La baixa presència d'amazic es deu al fet que Tunísia va ser el primer país del Magreb que es va arabitzar. En zones rurals, la gent gran sovint no parla francès, i en els últims anys, l'anglès ha anat guanyant presència. Pel que fa a l’àrab, destaca que és una de les llengües amb més riquesa lèxica del món, amb aproximadament dotze milions de paraules. L'alfabet consta de vint-i-vuit lletres i sis vocals: tres de curtes i tres de llargues.
Quan li pregunten per la situació i conflictes socials del seu país, surten temes com la Primavera Àrab o la situació de la dona. De la Primavera Àrab, assenyala la complexitat del procés i la diversitat de perspectives des d'on es pot analitzar. En relació amb la situació de les dones a Tunísia, subratlla que ja amb la Constitució de 1956 es van reconèixer drets com el dret a viatjar, tenir comptes bancaris o divorciar-se. Remarca que, en aquell moment, alguns d'aquests drets no eren reconeguts a Espanya. Destaca també que a Tunísia la poligàmia masculina està prohibida.
Parla de música i de com les expressions culturals poden servir per trencar estereotips. Durant el programa, es punxa una cançó típica que serveix per mostrar la societat tunisenca com a jove i diversa, tal com es pot veure als videoclips més famosos. Explica que avui dia el hijab no és obligatori, tot i que forma part de la vestimenta tradicional en alguns contextos. Per tancar, recomana la pel·lícula La bicicleta verda, ambientada a l'Aràbia Saudita.
Després d'una bona estona conversant sobre els seus orígens, parla de les seves "altres cases". En arribar a Barcelona, el que més la va sorprendre va ser que molta gent no parlava català habitualment. Havia sentit que seria imprescindible per comunicar-se. De cara al futur, vol continuar estudiant català i té com a objectiu treballar a l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) i opositar per ser professora d'àrab. Considera que cada lloc on ha viscut forma part de la seva identitat. Uviéu, per exemple, va ser la seva primera experiència al món occidental.
Actualment, també col·labora amb universitats asturianes impartint cursos sobre pensament islàmic i el paper de la dona en l'islam. Finalment, comparteix que la dificultat més important que ha afrontat com a persona migrant a Catalunya ha estat la gestió administrativa i els obstacles burocràtics de la llei d'estrangeria.