El conseller Vila presenta a Girona la Guia per a l'elaboració de plans locals d'impuls al català i 40 propostes per als ajuntaments
Serveis Centrals
El Departament fa una crida als ajuntaments a elaborar plans locals d'impuls al català i es posa a disposició de qualsevol municipi a través del CPNL
El conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, ha encapçalat avui a Girona una nova presentació territorial de la sèrie que el porta a totes les vegueries de Catalunya perdonar a conèixer les noves eines de suport a la política lingüística municipal creades per la conselleria i el Consorci per a la Normalització Lingüística i fer una crida a l'acció dels ajuntaments i consells comarcals. La trobada ha aplegat alcaldes, regidors i responsables de política lingüística de la vegueria de Girona, i ha servit per posar al seu abast dos instruments clau per a la planificació local: la Guia per a l'elaboració de plans locals d'impuls al català i el document 40 propostes per a l'acció.
El delegat del govern de la Generalitat a Girona i alcalde de Camprodon, Xavier Guitart, ha obert l'acte destacant la importància de fer polítiques actives en favor de la llengua. En aquest sentit, l'alcalde de Girona, Lluc Salellas, en el seu torn de paraula, ha explicat les darreres actuacions de l'Ajuntament pel que fa a la política lingüística, com la creació d'una regidoria específica de llengua o l'impuls del pla d'enfortiment de la llengua catalana. Posteriorment, el conseller Vila ha volgut subratllar el paper central dels ajuntaments en la revitalització de l'ús social del català: "Els ajuntaments sou l'administració més propera a la ciutadania i teniu una capacitat d'incidència enorme. La llengua necessita una política lingüística municipal activa, que vetlli per l'ús del català als equipaments municipals i a tots els àmbits de la vostra competència, per això posem a la vostra disposició eines concretes i us demanem que us les feu vostres. La conselleria i el CPNL estem a la vostra disposició per ajudar-vos en tot el que necessiteu."
Noves eines per ajudar els municipis a engegar accions concretes d'impuls al català
La directora de l'Àmbit de Formació i Foment del CPNL, Marina Massaguer, ha presentat la Guia per a l'elaboració de plans locals d'impuls al català, el principal recurs tècnic que el Departament de Política Lingüística posa ara a mans dels ajuntaments. Adreçada als responsables i tècnics de política lingüística dels municipis, és una eina pràctica que permet incorporar de manera sistemàtica la mirada lingüística en totes les àrees de l'activitat municipal, des de l'atenció ciutadana fins a la cultura, l'esport, la inclusió de persones nouvingudes o la contractació pública.
El document inclou orientacions detallades per elaborar un pla local d'impuls al català, amb una metodologia que parteix d'una diagnosi de la situació sociolingüística del municipi, estableix actuacions, calendari i pressupost, i culmina amb una fase d'avaluació i comunicació. La Guia incorpora també una plantilla de pla local per facilitar-ne la redacció, models de criteris d'ús lingüístic per fomentar el català en l'activitat interna dels ajuntaments, models de clàusules lingüístiques per a contractes i subvencions, i un resum del marc normatiu vigent en matèria de política lingüística.
L'objectiu és que cada ajuntament pugui dissenyar una política lingüística pròpia, adaptada a la seva realitat demogràfica i sociolingüística. El Departament de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) es coordinaran amb tots els municipis que vulguin suport per iniciar o enfortir els seus plans locals.
40 propostes per a l'acció: mesures concretes per a cada ajuntament
Complementàriament a la Guia, Massaguer ha presentat un llistat de 40 propostes d'acció elaborades pel Departament i el CPNL i pensades perquè qualsevol ajuntament, independentment de la seva mida o recursos, pugui incorporar el criteri lingüístic a les seves actuacions. Les mesures cobreixen un ventall ampli d'àmbits i es presenten com un menú d'opcions del qual cada municipi pot triar les que millor s'adapten a la seva situació.
Entre les 40 propostes hi ha actuacions internes, com l'organització de sessions de sensibilització i formació en drets lingüístics per al personal municipal o la revisió dels criteris d'ús lingüístic en la comunicació institucional. N'hi ha d'orientades al teixit econòmic local, com l'impuls de plans de gestió lingüística a les empreses i comerços, o la formació per a establiments sobre els drets lingüístics dels consumidors. I n'hi ha d'adreçades a la comunitat en sentit ampli: la creació de punts d'aprenentatge informal de català als equipaments municipals, la promoció del català en el paisatge lingüístic visual i auditiu d'esdeveniments al carrer, la presència destacada del català en l'oferta esportiva i cultural, o la consolidació de la llengua en les activitats adreçades a infants, adolescents i joves.
El document convida explícitament tots els ajuntaments a adoptar tantes propostes com puguin i a fer el pas de formalitzar-les en el seu propi pla local d'impuls al català.
El català a la vegueria de Girona: se situa per sobre de la mitjana i creix el nombre absolut de coneixedors del català tot i que en percentatge baixa a causa del creixement demogràfic
La presentació dels resultats de l'Enquesta d'usos lingüístics de la població (EULP) del 2023 per a la vegueria de Girona ha anat a càrrec de la cap del Servei d'Informació, Difusió i Estudis del Departament de Política Lingüística, Anna Torrijos. Les dades mostren que les Comarques Gironines se situen per sobre de la mitjana catalana en els principals indicadors lingüístics: el 83,1% de la població sap parlar català (enfront del 80,4% de mitjana a Catalunya), el 39,1% el té com a llengua inicial (29% a Catalunya) i el 45,1% l'usa com a llengua habitual (32,6% a Catalunya).
Tanmateix, la vegueria de Girona és, juntament amb Ponent, el territori amb més presència percentual de població nascuda a l'estranger -un 25% del total-, cosa que es reflecteix en la diversitat lingüística: el 17,3% de la població té com a llengua inicial una llengua diferent del català, i els hispanoamericans representen el 8,5% de la població.
Entre 2018 i 2023, el nombre absolut de coneixedors i usuaris del català ha crescut: hi ha 22.000 persones més que saben parlar la llengua. Amb tot, el percentatge de població que la sap parlar ha baixat del 87,4% al 83,1% (−4,3 punts), a causa del fort creixement demogràfic. En la mateixa línia, els usuaris habituals han disminuït en 5.000 persones, mentre que els usuaris secundaris -els qui fan servir el català cada dia, però no de manera majoritària- han augmentat en 36.700.
Els retrocessos més notables, però, es registren en l'ús de la llengua. Els parlants inicials han passat del 45,4% al 39,1% (−6,3 punts) i els habituals del 54,1% al 45,1% (−9 punts), la davallada més pronunciada de tot Catalunya. El català té menys presència entre les cohorts d'edat més joves, i especialment entre els adults joves de 30 a 44 anys, en què la presència del castellà supera la del català.
Les causes d'aquest retrocés són múltiples. D'una banda, ha augmentat significativament el nombre de persones nascudes fora de Catalunya en totes les franges d'edat, i, de moment, la població nascuda a l'estranger aprèn i adopta el català de manera minoritària. D'altra banda, entre la població nascuda a Catalunya també s'ha produït un canvi: els nascuts a Catalunya amb el català com a llengua inicial han baixat 7 punts. En el grup d'edat més afectat, els joves adults d'entre 30 i 44 anys nascuts a Catalunya, el 51,7% té el català com a llengua inicial -9 punts menys que al 2018- i el 35,5% el castellà. A més, els joves que no són catalanoparlants inicials fan servir de manera molt predominant el castellà com a llengua habitual, sola o en combinació amb les seves llengües d'origen.
Tot plegat assenyala tres línies prioritàries d'actuació: incorporar a l'ús del català els joves i adults joves nascuts a Catalunya que no l'usen o que en fan un ús molt secundari; integrar en el coneixement i l'ús del català les darreres onades d'immigració, que s'estan incorporant predominantment en castellà; i reforçar l'ús que en fan els parlants habituals de totes les edats.
Una crida al món local amb gira per totes les vegueries
El conseller Vila ha tancat la jornada amb una crida directa als ajuntaments de la vegueria de Girona-i per extensió a tots els municipis catalans- perquè assumeixin un paper actiu en la promoció de la llengua: "Tenim un repte compartit i els municipis sou actors indispensables per afrontar-lo. La llengua es guanya o es perd en la vida ordinària, i vosaltres hi teniu accés directe. Cada pas que feu, compta. Us demanem que els feu, municipis, estem a la vostra disposició, truqueu-nos, contacteu-nos, teniu el Consorci per a la Normalització Lingüística i el Departamental vostre servei per ajudar-vos en qualsevol moment."