El conseller Vila presenta a Tortosa la Guia per a l'elaboració de plans locals d'impuls al català i 40 propostes per als ajuntaments
Serveis Centrals
El Departament fa una crida als ajuntaments a elaborar plans locals d'impuls al català
El conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, ha encapçalat avui a Tortosa una nova presentació territorial de la sèrie que el porta a totes les vegueries de Catalunya perdonar a conèixer les noves eines de suport a la política lingüística municipal creades per la conselleria i el Consorci Per a la Normalització Lingüística i fer una crida a l'acció dels ajuntaments i consells comarcals. La trobada ha aplegat alcaldes, regidors i responsables de política lingüística de les Terres de l'Ebre, i ha servit per posar al seu abast dos instruments clau per a la planificació local: la Guia per a l'elaboració de plans locals d'impuls al català i el document 40 propostes per a l'acció.
El delegat del govern de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, Joan Castor, ha obert l'acte destacant la importància de fer polítiques actives en favor de la llengua. En aquest sentit l'alcaldessa de Tortosa, Mar Lleixà, en el seu torn de paraula, ha explicat les darreres actuacions de l'Ajuntament pel que fa a la política lingüística, com la creació d'una regidoria específica de llengua o la creació d'una bústia per a la ciutadania. Posteriorment, el conseller Vila ha volgut subratllar el paper central dels ajuntaments en la revitalització de l'ús social del català: "Els ajuntaments sou l'administració més propera a la ciutadania i teniu una capacitat d'incidència enorme. La llengua necessita una política lingüística municipal activa, que vetlli per l'ús del català als equipaments municipals i a tots els àmbits de la vostra competència, per això posem a la vostra disposició eines concretes i us demanem que us les feu vostres. La conselleria i el CPNL estem a la vostra disposició per ajudar-vos en tot el que necessiteu."
Noves eines per ajudar els municipis a engegar accions concretes d'impuls al català
El director del Centre de Normalització Lingüística (CNL), Jordi Duran, ha presentat la Guia per a l'elaboració de plans locals d'impuls al català, el principal recurs tècnic que el Departament de Política Lingüística posa ara a mans dels ajuntaments. Adreçada als responsables i tècnics de política lingüística dels municipis, és una eina pràctica que permet incorporar de manera sistemàtica la mirada lingüística en totes les àrees de l'activitat municipal, des de l'atenció ciutadana fins a la cultura, l'esport, la inclusió de persones nouvingudes o la contractació pública.
El document inclou orientacions detallades per elaborar un pla local d'impuls al català, amb una metodologia que parteix d'una diagnosi de la situació sociolingüística del municipi, estableix actuacions, calendari i pressupost, i culmina amb una fase d'avaluació i comunicació. La Guia incorpora també una plantilla de pla local per facilitar-ne la redacció, models de criteris d'ús lingüístic per fomentar el català en l'activitat interna dels ajuntaments, models de clàusules lingüístiques per a contractes i subvencions, i un resum del marc normatiu vigent en matèria de política lingüística.
L'objectiu és que cada ajuntament pugui dissenyar una política lingüística pròpia, adaptada a la seva realitat demogràfica i sociolingüística. El Departament de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) es coordinaran amb tots els municipis que vulguin suport per iniciar o enfortir els seus plans locals.
40 propostes per a l'acció: mesures concretes per a cada ajuntament
Complementàriament a la Guia, Duran ha presentat un llistat de 40 propostes d'acció elaborades pel Departament i pensades perquè qualsevol ajuntament, independentment de la seva mida o recursos, pugui incorporar el criteri lingüístic a les seves actuacions. Les mesures cobreixen un ventall ampli d'àmbits i es presenten com un menú d'opcions del qual cada municipi pot triar les que millor s'adapten a la seva situació.
Entre les 40 propostes hi ha actuacions internes, com l'organització de sessions de sensibilització i formació en drets lingüístics per al personal municipal o la revisió dels criteris d'ús lingüístic en la comunicació institucional. N'hi ha d'orientades al teixit econòmic local, com l'impuls de plans de gestió lingüística a les empreses i comerços, o la formació per a establiments sobre els drets lingüístics dels consumidors. I n'hi ha d'adreçades a la comunitat en sentit ampli: la creació de punts d'aprenentatge informal de català als equipaments municipals, la promoció del català en el paisatge lingüístic visual i auditiu d'esdeveniments al carrer, la presència destacada del català en l'oferta esportiva i cultural, o la consolidació de la llengua en les activitats adreçades a infants, adolescents i joves.
El document convida explícitament tots els ajuntaments a adoptar tantes propostes com puguin i a fer el pas de formalitzar-les en el seu propi pla local d'impuls al català.
El català a les Terres de l'Ebre: el territori amb més presència del català, amb un poder d'atracció destacable entre els joves
L'acte ha inclòs, per part del tècnic d'estudis i indicadors del Departament de Política Lingüística, Xavier Tenorio, la presentació dels resultats de l'Enquesta d'usos lingüístics de la població (EULP) del 2023 per a les Terres de l'Ebre. Les dades confirmen que aquest territori és el que té una major presència del català, molt per sobre de la mitjana catalana, concretament, el 87,6% de la població el sap parlar i el 66,8% el té com a llengua habitual. Aquestes xifres mostren, a més, un considerable poder d'atracció: el percentatge de parlants habituals (66,8%) supera clarament el de parlants inicials (57,7%), cosa que indica que una part significativa de la població l'adopta més enllà de la llengua familiar. Aquest efecte és especialment pronunciat entre els joves (de 15 a 29 anys), on el salt entre llengua inicial (59,8%) i llengua habitual (70,7%) evidencia una incorporació activa al català per part de parlants d'altres llengües.
Tot i aquest potencial, entre 2018 i 2023 s'ha produït un retrocés en l'ús habitual del català, que ha passat del 72,2% al 66,8%. El coneixement de la llengua, en canvi, es manté pràcticament estable (del 88,5% al 87,6%), i el nombre absolut de coneixedors fins i tot ha crescut. La caiguda s'explica per dos factors demogràfics: la disminució del nombre de nascuts a Catalunya, que ha provocat una baixada important en el percentatge de parlants inicials, i el creixement de la població estrangera, que tot i que una part aprèn i adopta el català, parteix d'altres llengües inicials i en part s'incorpora utilitzant el castellà, sol o en combinació amb la llengua d'origen. De fet, d'aquesta població estrangera, el 65% usa el català i/o el castellà com a llengua habitual -sol o acompanyat de la llengua pròpia-, mentre que un 23,4% manté únicament la seva llengua inicial. Pel que fa a la caiguda en l'ús habitual (5,4 punts) ha estat menor que la de la llengua inicial -familiar- (9 punts), sobretot gràcies a l'alt ús que en fan els joves i al fet que una part dels nascuts a la resta de l'Estat i a l'estranger incorporen el català entre les seves llengües habituals en major mesura que en altres territoris. Tot plegat apunta a la necessitat d'incorporar encara més nous parlants per refermar la presència del català.
Una crida al món local amb gira per totes les vegueries
El conseller Vila ha tancat la jornada amb una crida directa als ajuntaments de les Terres de l'Ebre-i per extensió a tots els municipis catalans- perquè assumeixin un paper actiu en la promoció de la llengua: "Tenim un repte compartit i els municipis sou actors indispensables per afrontar-lo. La llengua es guanya o es perd en la vida ordinària, i vosaltres hi teniu accés directe. Cada pas que feu, compta. Us demanem que els feu, municipis, estem a la vostra disposició, truqueu-nos, contacteu-nos, teniu el Consorci per a la Normalització Lingüística i el Departamental vostre servei per ajudar-vos en qualsevol moment."