Representants del Maresme van assistir a la primera Jornada sobre Política Lingüística als Municipis
CNL del Maresme
Bea Delgado, presidenta del Consell de Centre del CNL del Maresme, va encapçalar la delegació maresmenca

El Departament de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) van celebrar divendres, 17 de gener, la Primera Jornada sobre Política Lingüística als Municipis, encapçalada pel conseller F. Xavier Vila. A l'esdeveniment, van assistir-hi regidors i tècnics dels ajuntaments de Mataró, Premià de Mar, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt, Calella, el Masnou, Tordera i Sant Pol, així com membres del Comarcal del Maresme, acompanyats de la directora del CNL del Maresme, Núria Pera.
La conselleria de Política Lingüística va presentar mesures concretes per impulsar el català des de l'àmbit local
El conseller va subratllar diverses mesures organitzatives que poden adoptar els ajuntaments per reforçar la presència del català, com la creació de regidories específiques de llengua, la designació d'un responsable de política lingüística o l'establiment de comissions i taules de treball, com l'exemple de la Taula del Català a Terrassa. "Aquestes iniciatives comptaran amb el suport constant del CPNL per assolir els seus objectius", ha assegurat.
Pel que fa a l'activitat normativa i reguladora, Vila va destacar que els municipis poden actuar en diversos àmbits: incorporar la mirada lingüística en les contractacions i concessions de serveis municipals, com activitats dirigides, fires i festes majors; promoure l'ús del català en el comerç local, dins de les competències municipals i incentivar fiscalment les bones pràctiques lingüístiques. En aquest sentit, el conseller va anunciar que el Departament de Política Lingüística i el CPNL estan revisant el model dels Reglaments d'Ús de la Llengua Catalana (RULC) per facilitar-ne l'adopció i l'aplicació a tots els municipis interessats.
A més, va explicar el pla de xoc per rellançar el CPNL i millorar la coordinació entre tots els actors del sistema públic d'ensenyament i dinamització lingüística. Entre les accions destacades hi ha la promoció de l'aprenentatge informal i del voluntariat lingüístic. Sobre aquest punt, Vila va destacar: "En aquest terreny, anunciem una línia de subvenció per tal que els municipis mitjans i petits que no tenen presència física del CPNL puguin organitzar formació en llengua catalana sota la coordinació i amb el suport del mateix CPNL".
El conseller també va assenyalar que són prioritàries les accions destinades a incrementar el coneixement del català entre infants i joves. En aquest àmbit, els ajuntaments tenen un paper fonamental en espais com les llars d'infants, plans d'entorn, biblioteques, cicles de cinema infantil i juvenil, activitats extraescolars i esportives, casals infantils i juvenils i activitats d'educació en el lleure.
"Necessitem desplegar les polítiques lingüístiques de manera molt més intensa des de l'àmbit municipal. És un moviment que ja està en marxa i que des de la Generalitat volem impulsar: les entitats municipals resulteu imprescindibles perquè sou qui coneixeu millor la situació de cada barri, poble, ciutat i comarca", va concloure el conseller.
El paper clau del Consorci per a la Normalització Lingüística
La gerenta del CPNL, Gemma Vázquez, va aprofitar la seva intervenció per destacar la importància de la col·laboració entre el món local i el Consorci. "Els municipis no són col·laboradors del CPNL, sinó socis essencials en la política lingüística del país. Junts podem aconseguir la missió de guanyar parlants actius del català", va afirmar.
Vázquez va anunciar la inclusió d'un nou eix al Pla General d'Actuació del CPNL dedicat específicament a la llengua en l'àmbit local. Aquest eix inclou mesures com l'acompanyament als ajuntaments en l'adopció del català com a llengua de treball, la incorporació de la mirada lingüística en les contractacions municipals i el foment de plans lingüístics municipals.
Bones pràctiques i experiències municipals
Durant la jornada, diversos representants municipals van compartir bones pràctiques en política lingüística. L'Ajuntament de Girona va exposar el seu projecte per garantir la presència del català en les fires de Sant Narcís, mentre que Barcelona va presentar una campanya de foment de la lectura en català entre infants i famílies nouvingudes. Altres exemples destacats van ser la creació d'una regidoria pròpia de llengua a Sant Cugat, la implantació de taules locals de treball a Montcada i l'impuls de plans estratègics a Lleida.