Professionals de tots els àmbits debaten sobre el català en les jornades del Pacte Nacional per la Llengua

Serveis Centrals

Altres

La consellera de Cultura inaugura les jornades "El català, reptes i propostes. El futur de la llengua àmbit per àmbit"
La trobada, avui i demà, al Departament de Cultura, reuneix professionals de tots els sectors per consensuar estratègies de futur per al català

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i el secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, han inaugurat avui les jornades "El català, reptes i propostes. El futur de la llengua àmbit per àmbit". La trobada, que es farà avui i demà, al Departament de Cultura reuneix professionals de tots els sectors per consensuar estratègies de futur per al català. Aquestes jornades estan obertes a la ciutadania i tenen l'objectiu de debatre sobre la política lingüística del país en els diversos àmbits socials i d'activitat de la societat catalana.

En la inauguració de la jornada, la consellera ha remarcat que "conscients de les amenaces i també de les múltiples possibilitats de millora del català, la nostra intenció era i és abordar la qüestió amb la implicació del màxim nombre d'agents polítics i socials".

Per aquest motiu, Natàlia Garriga ha recordat que primer es va encarregar un informe a experts, que s'ha anomenat "Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua", que analitzava la situació del català en els diferents espais de la societat i que "amb aquest informe en mà, hem fet sessions informatives arreu del territori i amb diversos formats, tan presencials com virtuals". La consellera ha afegit que "de totes aquestes accions, i de la crida ciutadana que estem fent perquè tothom participi en el Pacte Nacional per la Llengua, n'han de sorgir les propostes i les accions que s'han de desplegar amb el compromís de la majoria de partits polítics per tal d'impulsar la llengua en totes les dimensions de la societat".

La consellera també s'ha referit al moment actual, i les darreres informacions provinents del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya relacionades amb l'educació, per la qual cosa ha afegit que "el passat mes de setembre, el conseller Cambray i jo mateixa vam comparèixer en aquesta sala en què avui ens trobem, i vam presentar unes dades que indicaven que l'ús del català havia disminuït a les aules, i vam presentar un pla de foment del català a les escoles que el Departament d'Educació ja està desplegant".

La consellera ha afegit que "aquesta setmana és complexa. Hi ha una interlocutòria del TSJC que s'extralimita, i la seguirem recorrent a totes les instàncies jurídiques. Tornem a repetir que la realitat és que el castellà gaudeix d'una perfecta salut a Catalunya, i que en tot cas, el que cal fomentar i enfortir és la llengua catalana".

Garriga ha afegit que per "incidir en tots els àmbits, que és el que fa el Pacte Nacional per la Llengua, avui aquí reunim tots aquests professionals al voltant de taules, perquè ens expliquin de primera mà quina és la seva experiència amb el català en el seu dia a dia, i quines propostes serien les més adequades per revertir-ho".

Per la seva part, el secretari de Política Lingüística, en explicar el format de la jornada ha assenyalat que, des de l'inici del procés participatiu de presentació del Pacte Nacional per la Llengua, s'han fet ja més de 40 actes de caràcter divers, "dada que suposa l'assoliment de tota una fita pel que fa a la mobilització d'agents i que permet bastir mecanismes per disposar d'una bona percepció sociolingüística de la realitat del país".

Francesc Xavier Vila ha destacat que l'acte d'avui està enfocat amb una "perspectiva sectorial que permet contraposar mirades diferent que ens ajuden a veure la realitat". És també "el preludi d'altres sessions deliberatives en què es buscarà que hi tingui cabuda tothom". Al respecte, ha afegit que "a l'hora de seleccionar els participants, hem buscat justament la barreja, ja que creiem que cal potencial la visió calidoscòpica sobre la qüestió".

Les jornades aborden la situació de la llengua en taules rodones monogràfiques, en les quals participen tant experts com personalitats de cadascun dels següents àmbits: cohesió social; educació i recerca; tecnologies i món digital; cultura; audiovisual; mitjans de comunicació; àmbit socioeconòmic i laboral; salut i atenció sociosanitària; administracions públiques; àmbits estatal, europeu i internacional, i lleure, esport i món associatiu.

Aquest matí tenen lloc les taules més tècniques, i a la tarda s'obrirà el debat amb personalitats relacionades amb el món de la cultura, l'audiovisual i els mitjans de comunicació: hi han participat la directora de L'Avenç, Núria Iceta; el cantant de trap català i membre del jurat del programa Eufòria de TV3, Damià Rodriguez Lildami, i l'actor Òscar Intente, en un primer bloc; el productor Jaume Roures; la presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Judith Colell; el youtuber Pol Gise, en un segon; i el director adjunt del diari Ara, Ignasi Aragay; el periodista i fundador del Canal Malaia, Arnau Rius; i la periodista i professora titular de la Universitat Pompeu Fabra, Mònica Terribas, han tancat el programa d'avui.

Demà divendres, 13 de maig, s'analitzarà la situació de la llengua en l'àmbit socioeconòmic i laboral, en la salut i l'atenció sociosanitària, en les administracions públiques, i en el lleure, l'esport i el món associatiu. Entre els ponents destacats, hi és el president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, Jaume Padrós; el sociolingüista Albert Branchadell; la vicepresidenta de PIMEC, Mireia Cammany; el sociòleg i membre del patronat de Fundesplai, Salvador Carrasco, entre d'altres.

Les intervencions es poden recuperar al  web del Pacte Nacional per la Llengua.


Els objectius del Pacte Nacional per la Llengua

Aquestes jornades es celebren en el marc de les sessions que s'estan fent a tot el territori del Pacte Nacional per la Llengua, que té com a objectiu dur a terme una política lingüística més transversal, més participativa i consensuada amb les forces polítiques, les organitzacions, les entitats i, en general, amb tota la població.

El febrer passat, es va presentar l'informe acadèmic sobre la situació de la llengua, realitzat per set acadèmics de diverses universitats catalanes i de l'Institut d'Estudis Catalans, i que respon a l'encàrrec derivat d'una resolució del Parlament de Catalunya que el setembre de 2021 va instar el Govern a promoure un pacte nacional per la llengua catalana i encarregar una recerca universitària per fer un diagnòstic sobre el coneixement i els usos de la llengua catalana en diversos àmbits socials, com l'educatiu, l'universitari, el judicial o el comercial. 

El text constitueix una base per al debat parlamentari i públic sobre les dificultats actuals de la llengua catalana i les formes idònies de superar-les. A més, inclou un ventall de possibles actuacions, des de diferents nivells i en àmbits diversos, a partir primordialment de les iniciatives que adoptin les institucions i la societat de Catalunya, però amb la possibilitat d'incidir en tots els aspectes més amplis que condicionen el futur i la igualtat de la nostra comunitat lingüística. 

L'informe exposa les dades sobre la situació del català en diversos àmbits d'especial incidència per a l'accés al coneixement i l'ús de les llengües oficials com l'ensenyament, el mercat, la comunicació, la cultura i el lleure, en els quals el nivell de presència del català és desigual.

El procés participatiu del Pacte Nacional per la Llengua no s'atura

Des del mes de febrer i fins a juliol, el procés participatiu es vertebra a partir de sessions de presentació territorials que es duen a terme a llocs com Badalona, Barcelona, Cornellà de Llobregat, Girona, L'Hospitalet de Llobregat, Lleida, Manresa, Mataró, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Sort, Tarragona, Terrassa, Tortosa i Vilafranca del Penedès.

La Secretaria de Política Lingüística i la Comissió Tècnica de Política Lingüística organitzen, juntament amb institucions com el Consorci per la Normalització Lingüística i entitats de diversos sectors, activitats per exposar els reptes del català, reflexionar sobre la situació de la llengua i recollir propostes de millora.

D'altra banda, la societat civil ja ha començat a organitzar sessions de proximitat en què, lliurement, els ciutadans debaten el futur de la llengua i fan propostes col·lectives. Continua oberta, així mateix, la possibilitat de presentar propostes individuals mitjançant el web pacteperlallengua.gencat.cat

La previsió és que a la tardor d'enguany s'assoleixi un acord en el marc del grup de treball pel Pacte Nacional per la Llengua. Aquest procés, ha de conduir a la signatura el mes de desembre d'un document que serà la base per al futur pla de política lingüística pluriennal.

Vols compartir aquesta notícia?