El secretari de Política Lingüística presenta el Pacte Nacional per la Llengua a l'Hospitalet

Altres

La presentació de Francesc Xavier Vila va reunir ahir més de setanta persones al CC Tecla Sala.

Va obrir l'acte Imán Aisa, regidora adjunta d’Educació de l’Ajuntament de l’Hospitalet.

El Pacte Nacional per la Llengua té l'objectiu de reflexionar sobre la situació del català a partir de l'informe acadèmic Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana i també de presentar propostes de millora.

Imán Aisa va obrir l'acte i va destacar que “L'Hospitalet de Llobregat és una ciutat que es caracteritza per la gran diversitat cultural i lingüística dels seus ciutadans. Per això creiem que pot aportar riquesa al debat sobre la llengua catalana, que s'està duent a terme en el marc de la construcció del Pacte Nacional per la Llengua”. Abans de donar pas a Xavier Vila va afegir “És en ciutats com la nostra on les forces polítiques i les entitats han de fer un esforç més gran per preservar l'ús del català, no només a  les aules, sinó també en els espais d'oci i esbarjo”.

                                                                    

En la seva intervenció, Vila va exposar que la situació del català és complexa i diversa, i va posar com a exemple la mateixa ciutat de Sabadell, "on l'ús de català varia molt en funció del barri que s'analitzi". "La situació és delicada, però reversible si es fa un esforç col·lectiu", i amb aquest objectiu es planteja el Pacte Nacional per la Llengua (PNL). Vila va explicar el procés que s'està seguint per configurar aquest PNL, en va exposar els principals objectius i va fer una crida a la implicació de tothom per fer-hi aportacions, tant entitats com ciutadania a títol personal: "El PNL l'hem de fer entre tots partint de tres premisses, la unitat de la llengua, el reconeixement dels reptes i la voluntat de superar-los".

Els diferents àmbits que es treballen en el PNL són la cohesió social; l'educació i la recerca; les tecnologies i el món digital; la cultura; l'audiovisual; els mitjans de comunicació; l'àmbit socioeconòmic i laboral; la salut i l'atenció sociosanitària; les administracions públiques; els àmbits estatal, europeu i internacional, i el lleure, l'esport i el món associatiu. Les propostes que resultin dels debats públics enriquiran el pacteperlallengua.gencat.cat.

En acabar la intervenció del secretari de PL, es va obrir un torn obert de paraula. Hi van aparèixer situacions que, segons els assistents, incideixen negativament en els usos lingüístics, com ara la reducció o desaparició de les aules d'acollida l'any 2008, la supressió del canal infantil de la Televisió de Catalunya o que el primer acolliment de persones nouvingudes molts cops no es faci en català. També es va expressar la preocupació per la situació actual de la immersió lingüística a les escola.

Entre els assistents hi havia representants d'entitats d’acollida, associacions culturals i representants de diferents partits polítics del Consistori entre altres.

                                                                    

El procés participatiu no s'atura
Des del passat mes de febrer i fins a setembre, el procés participatiu es vertebra a partir de sessions de presentació territorials com la celebrada a Sabadell, que també es duen a terme a llocs com Badalona, Barcelona, Cornellà de Llobregat, Girona, L'Hospitalet de Llobregat, Lleida, Manresa, Mataró, Santa Coloma de Gramenet, Sort, Tarragona, Terrassa, Tortosa i Vilanova i la Geltrú.

Així, durant aquests mesos, tothom hi pot col·laborar a través del web pacteperlallengua.gencat.cat. La previsió és que a la tardor s'assoleixi un acord en el marc del grup de treball pel Pacte Nacional per la Llengua. Aquest procés, ha de conduir a la signatura el mes de desembre d'un document que serà la base per al futur pla de política lingüística pluriennal.

Vols compartir aquesta notícia?