La 2a Jornada sobre Política Lingüística als Municipis estableix els plans locals d'impuls al català com a eix central de l'acció municipal
Representants del món local han compartit eines i experiències per incrementar el coneixement i l'ús social del català
El Departament de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) han celebrat avui la Segona Jornada sobre Política Lingüística als Municipis a La Ciba de Santa Coloma de Gramenet. La trobada, que ha reunit alcaldes, regidors i responsables tècnics d'arreu del país, s'ha centrat en els plans locals d'impuls al català i en el reforç del paper dels ajuntaments en el desplegament de polítiques lingüístiques orientades a incrementar el coneixement i l'ús social de la llengua. L'acte ha comptat amb la participació del conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila; de la gerenta del CPNL, Gemma Vázquez, i de l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Mireia González.
En la seva intervenció, el conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, ha destacat que la jornada és possible gràcies a "la sinergia cada vegada més intensa entre el Departament, el CPNL i els ajuntaments", i ha afirmat que "estem aconseguint que la mirada lingüística penetri en el teixit municipal". El conseller també ha subratllat que "hem de combinar: accés a la llengua i drets lingüístics" i que "el més important del Pacte Nacional per la Llengua no és qui l'ha signat, sinó que impregni totes les institucions, empreses i entitats". Vila ha apel·lat a la corresponsabilitat: "cal ser molt exigents amb qui tenim responsabilitats, però tothom hi ha d'aportar" i ha fet un prec: "treballem en obert perquè es puguin aprofitar els recursos arreu", i ha afegit que "les regidories marquen una diferència independentment del pressupost, perquè marquen responsabilitats".
L'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Mireia González, ha defensat el català com a llengua de cohesió i de trobada en una ciutat diversa, i ha afirmat que "el català ha estat i continua sent el pont que comunica els nouvinguts amb les persones que ja vivien a Santa Coloma". González ha reivindicat el paper del món local en l'impuls de la llengua i ha anunciat que l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet signarà el Pacte Nacional per la Llengua en el proper ple municipal.
En aquest sentit, la gerenta del Consorci per a la Normalització Lingüística, Gemma Vázquez, ha destacat que d'ençà de la primera jornada "hem guanyat en coordinació amb l'àmbit municipal" i ha situat com a fites l'aprovació del Pacte Nacional per la Llengua i el pla de xoc per a l'impuls del català, amb milers de noves places ofertades. També ha remarcat que creix el nombre d'actors que ofereixen cursos supervisats pel CPNL i que la política lingüística municipal "ja no és un fet excepcional", sinó una realitat cada cop més extesa arreu del territori.
Plans locals d'impuls al català: 40 propostes i una guia per facilitar-ne el desplegament
El primer bloc de treball de la Jornada s'ha centrat en els plans locals d'impuls al català, amb la presentació de propostes concretes per a l'acció municipal i d'eines destinades a facilitar-ne la implementació. En aquest marc, la directora de l'àmbit de Formació i Foment de l'Ús del Consorci per a la Normalització Lingüística, Marina Massaguer, ha presentat el document 40 propostes per a l'acció, que el CPNL posa a disposició dels municipis per acompanyar-los en la implementació de plans d'impuls al català.
En el mateix bloc, Alba Travé i Eva Roma, tècniques de l'Àmbit de Formació i Foment de l'Ús, han presentat la Guia per a l'elaboració de plans locals d'impuls al català, concebuda com un instrument pràctic perquè cada ajuntament pugui definir, estructurar i executar la seva pròpia estratègia lingüística. La guia ofereix orientacions metodològiques, propostes d'acció, una plantilla de pla d'acció, criteris d'ús lingüístic, un compendi del marc normatiu, models de clàusules lingüístiques i recomanacions per incorporar l'ús del català en l'àmbit d'ajuts i subvencions.
Acollida lingüística i accés al català
La jornada ha dedicat un espai específic a l'acollida lingüística. Vanessa Bretxa, directora general d'Accés al Coneixement i Impuls de l'Ús del Català del Departament de Política Lingüística, ha fet una explicació sobre la campanya Benvinguts a Catalunya, benvinguts al català i els ajuts a l'aprenentatge orientats a facilitar l'accés al coneixement de la llengua.
També s'hi han compartit experiències d'acollida lingüística impulsades des de l'àmbit municipal i des del tercer sector. Montse Perelló, regidora de l'Ajuntament de Tivissa, i Pamela Espigares, responsable de comunicació de la Fundació Privada Integramenet, han posat l'accent en la coordinació entre administracions i entitats per garantir itineraris d'aprenentatge accessibles, adaptats i orientats a fomentar l'ús efectiu de la llengua, i han reivindicat la importància de vincular formació, acollida i dinamització per convertir el primer contacte amb la llengua en una oportunitat real d'incorporació al català com a llengua d'ús habitual.
De la transversalitat a l'acció sectorial: polítiques coordinades per reforçar el català
En el bloc dedicat a la mirada transversal, Marta Salicrú, comissionada d'Ús Social del Català de l'Ajuntament de Barcelona, ha defensat la consolidació d'una estructura municipal estable que garanteixi els drets lingüístics, impulsi el foment de l'ús i reforci la visibilitat del català perquè Barcelona esdevingui referent en la seva promoció. Paquita Sanvicén, comissionada per a la Llengua de l'Ajuntament de Lleida, ha exposat la creació d'una taula tècnica interàmbits i interregidories i l'edició imminent d'una guia de normes i bones pràctiques aplicable al personal municipal i a les entitats col·laboradores, amb especial incidència en monitors de lleure i d'esports, així com accions de sensibilització per evitar el canvi de llengua. Tània Infante, regidora de l'Ajuntament de Manresa, ha destacat la creació d'una regidoria específica i l'impuls de mesures concretes per garantir l'ús del català (clàusules lingüístiques, retolació, formacions i llibre d'estil), juntament amb una taula transversal per al foment de l'ús social. Marcel·lina Bosch, coordinadora de l'Àrea d'Educació de la Diputació de Barcelona, ha remarcat el compromís institucional amb l'adhesió al Pacte Nacional per la Llengua, la creació de la figura del comissionat per coordinar les actuacions lingüístiques i l'adhesió al CPNL per reforçar el suport als municipis.
En l'impuls sectorial, Sandra Ramos, regidora de l'Ajuntament de Tarragona, ha explicat l'aplicació de noves mesures per reforçar el català al comerç que han permès activar recursos en establiments amb mancances i incorporar comerços com a col·laboradors del Voluntariat per la Llengua. Núria Heras, regidora de l'Ajuntament de Salt, ha detallat l'elaboració i difusió de la Guia de bones pràctiques en el comerç i del prospecte Vols muntar un negoci?, publicats també en set idiomes, després de detectar un ampli desconeixement de la normativa lingüística i comercial. En aquest sentit, Isidor Garcia Sanchez, director de l'Agència Catalana de Consum, ha recordat que la majoria de denúncies per vulneració de drets lingüístics es resolen amb l'esmena de la infracció i ha insistit en la necessitat que empresaris i emprenedors coneguin la normativa lingüística des de l'inici de l'activitat.
En l'àmbit educatiu i comunitari, Anna Martín, regidora de l'Ajuntament del Prat, ha posat en valor la trajectòria dels plans educatius d'entorn amb mirada lingüística transversal i els tallers de català d'estiu per a joves de 14 a 16 anys actius des de 2017. Sílvia Ripoll, regidora de l'Ajuntament de Roses, ha explicat les sessions de sensibilització a les escoles bressol per reforçar el català com a llengua habitual en un entorn plurilingüe, amb implicació de tota la comunitat educativa. Finalment, Blanca Padrós, regidora de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i presidenta del Consell de Centre del CNL L'Heura, ha presentat la Xarxa per la Llengua com una eina que impulsa l'ús del català dins entitats i establiments, genera espais reals de pràctica per als aprenents i contribueix tant al manteniment de la llengua com a l'enfortiment del teixit associatiu i comercial.
Dades clau
-
Els documents presentats durant la jornada, 40 propostes per a l'acció i Guia per a l'elaboració de plans locals d'impuls al català, són dos materials oberts a tothom que ofereixen eines pràctiques per facilitar el desplegament de polítiques lingüístiques municipals i enfortir el paper dels ajuntaments en l'estratègia global de promoció del català i es poden trobar adjunts a aquesta nota de premsa.
CNL de