Castanyes lingüístiques
Ets i Uts. Píndoles de llengua
Expressions
Les castanyes també han deixat petja en la llengua
Núm. 457//Quan arriba la castanyada, les castanyes continuen ocupant un lloc destacat a les taules. El que ja no és tan segur és que ocupin el mateix espai en les converses. I no perquè n'hàgim deixat de parlar, sinó perquè algunes de les expressions que les tenien com a protagonistes es van fent cada vegada més escasses.
Temps enrere era habitual sentir que algú treia les castanyes del foc a una altra persona. La imatge és ben gràfica: algú s'arrisca a fer una feina complicada perquè un altre en surti beneficiat. Encara avui l'expressió és prou coneguda, però cada cop se sent menys en la llengua espontània.
També es deia que algú portava una bona castanya o que anava calent de castanyes quan havia begut més del compte. I qui tenia mala sort podia rebre castanyes o bé fotre's una castanya. Aquesta darrera expressió, en canvi, sembla gaudir de bona salut i continua apareixent sovint per referir-se a una caiguda o a un accident.
N'hi ha d'altres que gairebé han desaparegut del tot. Per exemple, qualificar algú de la pell de la castanya per dir que era una persona de poca categoria o poca traça. Expressions com aquesta són avui petites peces de museu lingüístic que sobreviuen sobretot en la memòria dels parlants més grans.
La llengua, com les tradicions, canvia amb el temps. La castanyada continua ben viva, però algunes de les paraules i expressions que l'acompanyaven van quedant al marge del camí. Potser aquest any, mentre mengem castanyes i panellets, també podem recuperar alguna d'aquestes dites. Al capdavall, les paraules, igual que les tradicions, només es conserven si les fem servir.
CNL d'Osona