Cauen les fulles i floreixen les dites
Ets i Uts. Píndoles de llengua
Expressions
La tardor en dites i expressions
Núm. 455//La tardor arriba sense fer gaire soroll. No és com la primavera i l'estiu que tot és alegria i eufòria. Entra amb els dies ben curts, les primeres fresques i els boscos tenyits de grocs, vermells i marrons. Però, tot i la discreció, ha deixat una empremta profunda en la llengua i el català és ple de dites i expressions que ens recorden que la tardor és temps de collir, de preparar-se per al fred i d'observar els canvis de la natura.
Una de les dites més conegudes que resumeix l'essència d'aquesta estació és: Qui sembra, recull, Tardor plujosa, primavera joiosa que ens parla de l'esforç i la recompensa. També trobem: Pel setembre qui tingui blat que sembri, Per Tots Sants, castanyes i cargols amb banyes. Durant segles, aquesta era l'època de la verema, de les castanyes, de les olives i de molts altres fruits que havien de garantir provisions per a l'hivern.
La meteorologia també hi té un paper destacat: A la tardor, ni fred ni calor, perquè ja deixem enrere la calor de l'estiu, però encara no som a l'hivern. Setembre s'endú els ponts o eixuga les fonts que expressa el caràcter imprevisible d'aquest mes, o plou en abundància o no cau ni una gota. I quan arriba l'octubre, el refranyer ja ho diu clar: A l'octubre, el fred fuig del sol i cerca l'ombra.
La tardor també és l'estació dels bolets, una autèntica passió al nostre país. Els refranys doncs també els reserven un lloc privilegiat: Bolet i moixernó, de tardor són o Any de molts bolets, any de diners. Són petites mostres de la relació de la tardor amb el bosc.
Les dites també van molt més enllà del temps i dels treballs del camp. Algunes són autèntiques metàfores: quan diem que algú està a la tardor de la vida, fa referència a estar a una etapa de maduresa, d'experiència acumulada... Collir els fruits fa referència a recollir els resultats d'un esforç previ. Perquè la tardor no només simbolitza el final d'un cicle, sinó també la plenitud dels fruits que s'han anat cultivant amb els anys.
Mentre els arbres deixen anar les seves fulles, el català conserva un patrimoni d'expressions que ens connecten amb les generacions que ens han precedit. Així doncs, aquesta tardor, quan passeu per un bosc ple de castanyers, quan us trobeu un cistell ple de bolets, quan compreu la primera garrafa d'oli del raig o noteu aquella fresca que obliga a recuperar la jaqueta, recordeu que la tardor no només es veu i es viu: també es parla.
CNL d'Osona