De marca a mot III

Núm. 448// Ens agrada dir les coses pel seu nom comercial, confessem-ho. Sovint un producte d'una marca es fa tan conegut que l'acabem adoptant com a terme genèric. Del procés que va de la marca al nom comú se'n diu derivació impròpia o transcategorització. Es tracta d'una forma més de creació de mots, sorgida de la necessitat de trobar maneres de designar els nous conceptes que van apareixent.

Alguns d'aquests mots ja s'han incorporat en el diccionari normatiu (el DIEC) o en altres diccionaris, d'altres no trigaran a fer-ho, i d'altres potser no ho faran mai. Dependrà de la pressió i de l'ús que en faci la població. Com més ús tingui el mot en qüestió i més temps duri, més els de l'acadèmia es veuran obligats a admetre'l.

Tenim moltes marques patentades que en el seu moment van significar un progrés per a la societat. N'hi ha del camp químic, de l'alimentació, de la llar, de la cosmètica, de la indumentària, etcètera. Pensem en l'aspirina -de la marca Aspirina, de l'empresa alemanya Bayer-, que és el medicament que ens ajuda a passar més bé la febre o el mal de cap, o també el dolor muscular. Pensem en el porexpan (de la marca Porexpan), que en realitat és poliestirè expandit, utilitzat en l'envasatge i en la construcció perquè no es podreix ni es rovella ni es descompon.

N'hi ha d'altres que ja són un luxe. És el cas de jacuzzi (de la marca Jacuzzi) -tot i que l'ús que li va donar l'inventor no tenia res a veure amb el luxe. El 1948 Candido Jacuzzi va desenvolupar una bomba per a la hidroteràpia a fi de tractar l'artritis reumatoide del seu fill Ken. Més tard, el 1968, ja es va produir la banyera tal com la coneixem avui. El que també és un luxe és el bòtox, de la marca registrada Botox, quan s'usa amb finalitats estètiques.

CNL d'Osona