Dies d'agost, dies de gos...
Ets i Uts. Píndoles de llengua
Expressions
L’origen sorprenent de ‘canícula’
Núm. 443// La canícula és el període més calorós de l'any. S'estén al llarg d'unes quatre o sis setmanes entre el juliol i l'agost, i es caracteritza per temperatures especialment elevades i persistents.
Investigant el mot canícula trobem que el seu origen és astronòmic i que prové del llatí canicŭla, diminutiu femení de canis 'gos', nom donat a Sírius, estrella de la constel·lació del Ca Major, que a l'estiu coincideix a la seva sortida amb la del sol.
Aquesta coincidència de l'aparició de Sírius a l'alba amb el període de més calor de l'any va fer que s'associés aquesta estrella amb les temperatures extremes. Així doncs, la canícula és literalment el "temps de l'estrella del gos", una imatge suggeridora que ens connecta amb la manera com els antics observaven el cel per interpretar el món.
I, curiosament, una de les expressions més sentides en aquesta època de calor intensa i xafogor és "tenir gos", que significa tenir mandra, peresa (Tinc gos d'escriure). Tot i que no té una etimologia directa vinculada a la calor, evoca una imatge molt concreta: la d'un gos ajaçat, quiet a l'ombra, que evita qualsevol esforç innecessari.
Ja sabem que a l'estiu el ritme afluixa i aquesta expressió popular de la mandra relacionada amb el gos ens pot recordar el 'gos petit' de l'estrella Sírius, que ens convida a prendre'ns el temps d'una altra manera i a fer com l'animal de la canícula: jeure a l'ombra, abaixar el ritme i esperar que arribi la tardor.
CNL d'Osona