Textos dels alumnes del C2

Prenem la paraula. Escrits de l'alumnat

Reportatges sobre microplàstics

Text 1: LA DESEMBOCADURA DEL RIU GAIÀ: QUÈ EN FEM, DELS MICROPLÀSTICS?

La desembocadura del riu Gaià, un espai natural protegit, amenaçat pels microplàstics que s'acumulen als seus hàbitats. La fauna i els ecosistemes poden desaparèixer si no s'actua ara.

De Pol Vivó Laosa, biòleg marí, per a Ecologia i Futur. 14/12/2025 (alumne del C2)

Fotografia d'arxiu: El canyissar de la desembocadura del riu Gaià

Un estudi recent revela una elevada presència de microplàstics en la desembocadura del riu Gaià. Malgrat tractar-se d'un espai protegit i de gran valor ecològic, les mostres d'aigües analitzades en diferents punts mostren uns barems preocupant de  partícules de polímers, com el polièster i el polietilè, provinents de teixits sintètics, envasos i bosses de plàstic. Des del grup ecologista de la comarca s'alerta de l'impacte que pot tenir sobre la fauna i la flora de la desembocadura.

La desembocadura del riu Gaià, punt d'acumulació de microplàstics

L'estudi que s'ha encarregat de determinar el nivell d'acumulació de partícules plàstiques en aquest punt geogràfic d'alt valor ecològic conclou que hi ha una presència significativa de microplàstics, inferior a cinc mil·límetres. L'anàlisi s'ha dut a terme a partir de mostres d'aigua recollides en diversos punts de la zona: des de la zona propera a la platja fins a les zones de canyissar, i també la zona d'aigües dolces abans de la seva confluència amb el mar.

Els resultats indiquen que la concentració més elevada de partícules de plàstic es troba a la zona de canyissars, un hàbitat crucial per a la biodiversitat local. En canvi, la menor concentració s'ha detectat a la zona d'aigües dolces.

   

Gràfic 1: Concentració de microplàstics

Gràfic 2: Microplàstics detectats a la desembocadura del riu Gaià (2018 - 2024)

Microplàstics: Implicacions i amenaça en l'ecosistema

Tal com assenyala l'estudi, la presència d'aquestes partícules representa una amenaça real per a la fauna i la flora de la desembocadura del riu Gaià. Els microplàstics poden ser ingerits per una gran varietat d'organismes marins i terrestres, la qual cosa pot tenir efectes perjudicials per a la seva salut i per al conjunt de la cadena tròfica. D'altra banda, la seva acumulació als sediments pot alterar els processos naturals i degradar la qualitat dels hàbitats.

Espai natural: proposta de normativa d'ús i conservació

Davant d'aquesta situació, el grup ecologista de la comarca ha instat les administracions a actuar i a establir mesures efectives i urgents per frenar l'augment sostingut de la concentració de microplàstics. En aquest sentit, reclamen a les institucions municipals el desenvolupament d'una normativa d'actuacions administratives i cíviques que garanteixi la protecció del medi natural.

Entre les propostes plantejades hi ha mesures per reduir la generació de residus, la regulació de les activitats permeses i restringides a la zona, així com l'establiment d'un règim sancionador, amb especial èmfasi en l'abandonament de residus.

Text 2- MICROPLÀSTICS AL GAIÀ: EL PROBLEMA INVISIBLE QUE JA NO ES POT IGNORAR

De Judit Mercadal Requena (alumna del C2)

La desembocadura del riu Gaià és un espai natural protegit que sovint s'associa a tranquil·litat i biodiversitat. No obstant això, sota aquesta imatge aparentment intacta s'hi amaga una realitat menys visible: la presència creixent de microplàstics, una forma de contaminació discreta però persistent.

En primer lloc, les dades obtingudes en els darrers anys mostren que la quantitat de microplàstics detectats en aquest tram final del riu ha augmentat de manera sostinguda. Des del 2018 fins avui, la concentració de partícules s'ha incrementat progressivament, amb un repunt especialment clar en els darrers anys. Això indica que no es tracta d'un fenomen puntual, sinó d'un problema que s'arrossega en el temps i que, lluny de remetre, tendeix a intensificar-se.

Pel que fa a l'origen d'aquests residus, els materials identificats apunten directament a l'activitat humana. Les fibres provinents de teixits sintètics, així com la fragmentació de plàstics abandonats, acaben entrant al sistema fluvial i són transportats riu avall. En aquest context, les zones de canyissar concentren una quantitat especialment elevada de microplàstics, ja que la vegetació de ribera actua com una barrera natural que en facilita l'acumulació.

Ara bé, les conseqüències van més enllà de la simple presència de residus. D'una banda, molts organismes aquàtics i terrestres poden ingerir aquestes partícules, fet que pot afectar la seva salut i alterar la cadena alimentària. De l'altra, l'acumulació de microplàstics als sediments pot modificar els equilibris naturals del riu i degradar la qualitat de l'hàbitat.

Frenar aquest problema requereix una resposta conjunta. D'una banda, cal reforçar el compliment de la normativa ambiental vigent. De l'altra, la implicació ciutadana és indispensable: reduir l'ús de plàstics d'un sol ús i respectar l'entorn natural són passos clau per protegir el futur del Gaià.