De vents i oratjols II

Núm. 415// L'altra setmana us parlàvem de vents, però ens vam deixar algunes idees més al calaix i avui us les farem avinents. Per exemple, la rufa o la rufada és una nuvolada grossa i potent que ens indica que s'acosta una tempesta de vent acompanyada, tal vegada, de neu. També pot ser en si mateixa la tempesta de vent i neu. Una paraula que s'hi assembla és rufaga, que és una tempesta de vent amb pluja o neu.

A l'altre costat tenim l'oreig, un ventet suau i fresc que s'agraeix a l'estiu. També se'n pot dir oratjol o ventijol. I ja que parlem d'orejos, hi ha una altra paraula molt semblant que vol dir 'temps atmosfèric' en valencià i en català nord-occidental. Es tracta d'oratge. Si mireu mai l'espai del temps del Canal À Punt, veureu que hi posen aquest nom. Així, si us diuen «Avui/Hui fa bon oratge» us volen dir que fa bo. Una persona de Tortosa o de València pot ben dir: «No sé on vas amb este mal oratge, plovent a cànters!». En els altres dialectes oratge és el vent, sobretot terral. D'altra banda, les brises són prou conegudes de tothom. La brisa de mar o marinada és la que bufa de mar a terra i és diürna. I la brisa terral és la que bufa de terra a mar i és nocturna. Totes dues brises es produeixen per la diferència de temperatura entre la terra i el mar.

Els mariners hi entenen, de vents, perquè els va la vida i la feina. Diuen que fa bon vent quan és favorable a la navegació i van a vent quan naveguen en la mateixa direcció del vent. També esmenten el vent de popa, que és el segueix la mateixa direcció del vaixell, i el vent de proa, que bufa en direcció contrària.

** Alumnes del grau mitjà de Serigrafia de l'Escola d'Art de Vic han dissenyat la imatge que acompanya l'article. El nom de l'autor figura a la mateixa imatge. 

CNL d'Osona