De vents i oratjols I

Núm. 414// Parlar del temps és per força parlar dels vents: la seva presència o absència defineix el temps que fa o que farà. En la nostra llengua, la tramuntana és el vent del nord i el migjorn, del sud; el llevant, de l'est, i el ponent, de l'oest; el gregal, del nord-est, i el llebeig, del sud-oest, i, finalment, el mestral bufa del nord-oest i el xaloc, del sud-est.

Aquí no s'acaba la cosa, però. Del vent del nord-oest, se'n diu també cerç. És un vent sec i violent molt temut pels agricultors i mariners del Segrià i de les Terres de l'Ebre. A l'hivern és fred i a l'estiu et rosteix. Així mateix, als Pirineus és típic el fogony o fagony -deformació de foehn- que és el que fon la neu perquè és calent i sec. Per contra, el torb, que bufa a la mateixa serralada, és glacial i violent, i aixeca i arremolina la neu de manera que es perd la visibilitat. No s'ha de confondre amb la torbonada, que és un vent fort de curta durada que acompanya la pluja intensa, la calamarsa o la pedra. Quan hi ha aquest tipus de tempesta sovint també llampega i trona.

Un altre vent gèlid, a l'hivern, és la saligarda de la Garriga. Ve d'Osona i passa pel riu Congost acanalat. Es forma per la diferència d'alçada entre les dues planes. Es veu que la boira d'Osona vessa sobre el riu Congost a través del coll de Balenyà i esdevé aire fred a mesura que baixa. Arriba a la Garriga amb força i provoca la reducció de la humitat relativa i l'absència de boira. Per això, a la Garriga hi brilla tant el sol. Això sí, hi fa una bona rispa!

** Alumnes del grau mitjà de Serigrafia de l'Escola d'Art de Vic han dissenyat la imatge que acompanya l'article. El nom de l'autor figura a la mateixa imatge.

CNL d'Osona