Mot a mot, punt a punt

Num. 409// Hi ha paraules que no només ens vesteixen, sinó que també ens expliquen. Algunes tenen gust de fred, d'altres fan olor de llana, però totes porten cosides històries que han viatjat molt abans d'arribar al nostre armari.

En ple hivern, per exemple, quan fa molt fred i les alenades es fan visibles, hi ha una peça de roba que ens embolcalla el coll com si volgués retenir-nos l'alè. El nom prové del verb bufar, que en francès antic (bouffer) volia dir inflar o fer sortir aire. D'aquí va néixer bouffante, que amb el temps es va transformar en la bufanda que coneixem. Una paraula feta per a dies de galtes vermelles i mans a les butxaques.

Altres peces tenen un origen ben curiós. L'any 1940, Hitchcock estrenava la pel·lícula Rebecca, i l'actriu principal, Joan Fontaine, lluïa una jaqueta tan característica que el públic va començar a anomenar-la com el personatge. I així, de la gran pantalla al calaix de la roba d'hivern, va néixer la rebeca, que com ja sabeu, no és res més que una jaqueta de punt sense coll que es corda pel davant.

El xandall no té res d'esportiu pel que fa a l'origen del mot. Ve del francès chandail, que és una abreviació de marchand d'ail (venedor d'alls). A finals del segle XIX, aquests venedors ambulants parisencs duien jerseis gruixuts per protegir-se del fred. Amb el temps, el mot va canviar de significat i avui aquesta peça sovint ens acompanya al gimnàs o quan anem a córrer.

Els texans no venen de Texas, sinó de Gènova! El teixit es fabricava a la ciutat italiana i s'exportava amb el nom francès de Gênes, que va donar lloc a jeans. L'associació amb els cowboys americans va fer la resta, i aquí els vam batejar com a texans, tot i que el seu origen és ben europeu.

El jersei, en canvi, ens transporta a una illa del canal de la Mànega. Allà, a Jersey, es produïa un teixit de llana molt apreciat que va acabar donant nom a la peça. Curiosament, en anglès, la paraula també pot referir-se a la samarreta d'un equip esportiu, però aquí, el jersei ens remet al caliu i al confort.

I finalment, una peça que ha vist força de tot: la bata. El nom prové del francès blatte, que designava una roba ampla per protegir la roba de sota. Amb el temps, va passar a ser sinònim de comoditat a casa i a l'escola, on ha estat testimoni d'entremaliadures i d'alguna taca de pintura que no ha marxat mai.

CNL d'Osona