Aigua, llengua i territori
Ets i Uts. Píndoles de llengua
Lèxic
Parlem de meandres, deltes i cascades
Núm. 402// L'aigua no només dona vida, també modela el territori i la llengua. Avui, des dels Ets i Uts, us acompanyem a fer en un petit recorregut per alguns dels mots que descriuen els accidents geogràfics que l'aigua ha anat esculpint al llarg del temps.
Comencem pel meandre, que és una corba pronunciada que fa un riu quan serpenteja per una zona plana. El mot prové del riu Meandre, a l'antiga Àsia Menor, famós per les seves giragonses. És una mostra de com l'aigua, quan no té pressa, juga amb el paisatge. A Osona, per exemple, podem visitar el Mirador del Meandre del Ter, des d'on hi ha una bonica visió del Pantà de Sau.
I seguint amb els rius, quan parlem d'un delta ens referim a un accident geogràfic format a la desembocadura d'un riu pels sediments fluvials que s'hi dipositen, com el delta de l'Ebre, per exemple.
Parlant del rius també, quan s'obren pas entre muntanyes o roques, creen un congost o una gorja. El congost és un pas estret i profund entre parets rocoses, sovint espectacular, com el congost de Mont-rebei. La gorja, molt semblant, és una vall estreta i profunda excavada per l'aigua, sovint amb parets verticals.
Si l'aigua cau des d'una certa alçària, parlem d'una cascada o un salt d'aigua. Com el salt de Sallent, a Rupit. En alguns indrets, especialment del català nord-occidental, també se'n diu gorguera, que fa referència a la caiguda d'aigua que forma una mena de collaret natural. Quan aquesta aigua que cau s'acumula en una petita bassa natural, en diem gorg.
Cada mot és una petita geografia, una manera de mirar i entendre el món. I és clar, la llengua, com l'aigua, sempre troba el seu camí. Continuarem...
CNL d'Osona