L’article davant els topònims (I): continents, països i regions
Ets i Uts. Píndoles de llengua
Gramàtica
Japó o el Japó? Àfrica o l’Àfrica? Aragó o l’Aragó?
Avui veurem continents, països i regions, la majoria dels quals no porten article al davant. Tot i així, cal dir que alguns d'aquests tipus de topònims en porten i que són minoritaris. La intuïció, malauradament, no hi val, en aquest tema. Vegem-ne alguns exemples dels darrers: els Estats Units, la Xina, l'Uruguai, l'Argentina, el Congo, l'Aràbia Saudita, l'Uzbekistan, el Japó, el Canadà, el Kazakhstan, el Iemen, el Magreb, el Rif...
Tanmateix, quan trobem aquests topònims fora de context, en llistes i mapes, en general prescindim de l'article i escrivim "Estats Units, Xina, Uruguai i Argentina", per exemple. Dins d'una frase, però, escrivim "els habitants dels Estats Units; les exportacions de la Xina; un viatge a l'Uruguai; el govern de l'Argentina". D'altra banda, l'ús de l'article és capriciós: hi ha noms que semblen exigir-lo (l'Equador, el Perú, el Senegal, l'Índia, l'Iran, l'Iraq, el Marroc, el Vaticà) -menys, com hem dit, en llistes i mapes-, d'altres el rebutgen (Catalunya, Andorra, França, Itàlia, Anglaterra, Egipte, Bòsnia) i en uns altres hi ha vacil·lació (Àfrica o l'Àfrica, Aragó o l'Aragó).
Així, doncs, l'article no sol formar part del nom (llevat de casos com el d'El Salvador en què l'article és de la llengua d'origen, en aquest cas del castellà). Tot i això, s'ha d'afegir que absolutament tots aquests topònims, sempre que vagin especificats, els usarem amb l'article: "la Catalunya del segle XIX"; "l'Andorra del segle XXI"; "la França napoleònica"; "la Itàlia d'entreguerres", o bé "l'Anglaterra victoriana".
CNL d'Osona