Gentilicis d'Osona: Sant Pere de Torelló

Núm. 401//Avui tornem a la vall del Ges, just sota Bellmunt, una de les talaies més altes i vistoses que envolten la Plana. Parlem del poble de Sant Pere de Torelló, un nucli de població enfilat damunt del Ges i sota la mirada vertical del Santuari de Bellmunt. Com indica el seu nom, el poble va créixer entorn d'una església dedicada a Sant Pere, d'origen romànic, i en prengué el nom associant-lo al poble més gran que té a prop.

D'aquesta església se'n té notícia des del segle XI, per tant, podem afirmar que fa uns mil anys que s'habita aquest racó. Durant aquest mil·lenni va esdevenir vila independent, al segle XVII, i més endavant durant el segle XIX es dividí entre Sant Pere i les Masies de Sant Pere, que es tornaren a fusionar un segle després. Amb aquesta fusió, el 1926, també s'hi inclogué el veïnat de Sant Andreu de la Vola. Aquest no va ser, però, l'últim canvi de nom; durant la República, el 1937, el poble s'anomenà Bellserrat durant un temps (per fugir de la nomenclatura religiosa) i amb la fi de la guerra es castellanitzà la parròquia.

Els habitants de Sant Pere són oficialment santperencs i santperenques, però extraoficialment reben un nom diferent; socarracristos. Contràriament al que pot semblar no és un nom despectiu o amb càrrega anticlerical, ans al contrari; és una mostra de l'enginy i la fe dels habitants d'aquest poble. I ara, havent-vos plantat la curiositat, us animem a cercar-ne l'origen que trobareu fàcilment a la xarxa.

Fonts: Web de l'Ajuntament de Sant Pere de Torelló

          https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Bellmuntestiu2004.jpg

Web: LLEGENDES I TRADICIONS: a Sant Pere de Torelló, Socarracristos - La Vall del Ges i el Bisaura - (llibre) Llegendes i Tradicions de la Vall del Ges i dels seus contorns, Ramon Vinyeta (1979)

CNL d'Osona