No perdeu l'esma!

Núm.386// Esma ha tingut millors temps de glòria, però encara la fem servir. És l'aptitud per fer qualsevol cosa instintivament, maquinalment, sense adonar-se'n. Amb aquest exemple es veurà més clar el que volem dir: "Aquell home camina d'esma", és a dir, que potser està capficat en els seus pensaments i no posa els cincs sentits en el fet de caminar.

Potser actualment la fem servir més amb ni o sense, és a dir, amb valor negatiu. Per exemple: "No tenia ni esma de menjar després del que li havia passat"; "Després de la notícia, no va tenir ni esma de parlar" o bé "No tinc esma de fer res". Aquí, però, pren el valor de 'ganes, força d'esperit, coratge o delit'.

També trobem aquesta paraula en les expressions anar sense esma i perdre l'esma, en les quals té els sentit de 'orientació, facultat de saber per on es va o què es fa'. Un parell d'exemples podrien ser: "Va per tota la ciutat sense esma" (és a dir, perdut) i "Li feien fer tres tombs perquè perdés l'esma". I d'aquí n'ha sortit una altra paraula: esmaperdut, que té el significat de 'desorientat, desconcertat'.

Com que és un mot que es perd, també es perden els derivats d'esma, que abans eren ben vius. Parlem de desesma (que és 'la manca d'esma'), desesmar (que és 'perdre l'esma') i esmar (que significa 'fer-se la idea d'alguna cosa amb un cop d'ull, d'instint').

Cal afegir que en català oriental aquesta paraula acaba en -a i, en canvi, en català occidental acaba en -e. Totes dues grafies estan recollides al DIEC.

CNL d'Osona