11 de maig. Sant Ponç i alguns noms d'herbes remeieres

Núm.380// Pel maig, coincidint amb el temps de floració i l'esclat de moltes herbes remeieres, se celebra la festa del patró dels herbolaris i dels apicultors: Sant Ponç. Moltes poblacions de Catalunya promouen algun acte en honor a aquest sant, en què l'univers de les plantes, les confitures, la mel, els dolços artesanals i els productes naturals amb propietats guaridores tenen el protagonisme.

Pel que fa a les fires d'herbes remeieres, una de les més conegudes i antigues és la que s'organitza al carrer Hospital de Barcelona, amb parades d'herbolaris i artesans. La munió de visitants que cada any hi acut pot trobar-hi -sobretot- mel, fruita confitada, melmelada, mató, formatge artesà, essències culinàries i herbes medicinals. Si parlem de la medicina popular catalana, algunes de les espècies més emprades són el romaní, la farigola, la malva, la ruda, el fonoll, el julivert, la rosella, l'alzina, el saüc, la figuera i el pi. Se'n pot treure partit de les fulles, el fruit, la flor, l'escorça o la resina.

Un ofici antic no sempre prou conegut lligat a les herbes i la saviesa popular és el de les trementinaires, exercit per dones d'origen humil de la vall de la Vansa i Tuixent. També se'n coneixen casos en grans ciutats, on feien parada als mercats. La seva feina, que consistia en la venda ambulant d'herbes guaridores, bolets i olis, representava una preuada contribució a l'economia domèstica. Recol·lectar herbes i bolets, enfilar-los, assecar-los, trinxar-los, preparar-los en coixineres... eren tasques en les quals participava tota la família. Les trementinaires feien dues sortides per recollir herbes i bolets, generalment acompanyades d'una filla o neta: una a la tardor, que s'acabava abans de Nadal, i una altra que s'iniciava just després de la matança del porc i que vencia abans de Pasqua.

CNL d'Osona