Pel maig cada dia un raig!

Núm.379//El maig acostuma a ser un dels mesos més plujosos de l'any i, juntament amb l'abril, tradicionalment s'ha considerat clau per a l'agricultura. Antigament hi havia la creença que era el millor temps per obtenir la gràcia de les aigües.

Si entrem en l'univers semàntic de la pluja, la varietat està servida. El plugim acostuma a ser la precipitació feble. També en diem plovisquejar o xim-xim. I coneixem la pluja de fang com a fenomen meteorològic que combina pluja i pols, gairebé sempre procedent del Sàhara. Quan la temperatura de la capa d'aire és lleugerament superior als zero graus, parlem d'aiguaneu, la barreja de pluja i neu.

Els ruixats o xàfecs -precipitacions de curta durada i intenses- són força habituals durant la primavera. Quan el xàfec deixa quantitats poc importants, fem servir el terme gotellada. La tempesta es defineix com a precipitació acompanyada de llamps i trons, i aquí podem afegir els verbs llampegar i tronar. I la tamborinada, una paraula ben sonora, és una mena de tempesta amb trons però sense pluja o amb pluja escassa. L'aiguat és la pluja més abundant, que pot produir torrentades i inundacions. De vegades fins i tot ens hi referim com a diluvi o precipitació torrencial.

Ah, i recordem-nos que si plou a bots i barrals ens cal agafar un bon paraigua, perquè si diem paraigües -la forma de plural- és que n'agafem dos. En cas que no tinguem aquesta opció, ens tocarà cercar aixopluc. Vaja, que ens tocarà posar-nos a cobert de la pluja i no fer com qui sent ploure.

CNL d'Osona