Les llengües i el seu entorn
Apunts de llengua
Fa un temps que vam trobar a YouTube aquest mapa evolutiu de les llengües a partir de l'any 1000, a la península Ibèrica.
Hem pensat que estaria bé compartir aquest mapa en els Apunts per diversos motius: perquè mostra d'una manera molt evident la diversitat lingüística de la península ibèrica; però no només això, que més o menys, encara que no sigui de manera detallada ja sabem, sinó també perquè en veure'n l'evolució ens fa adonar que les coses i en aquest cas la implantació territorial de les llengües, són canviants al llarg del temps.
Sovint el debat sobre les llengües es redueix a l'oficialitat i ens pensem que les coses sempre han estat com nosaltres les veiem o percebem. Però en aquest mapa ens adonem que les realitats canvien i els canvis, en aquest cas lingüístics, tenen a veure amb les societats i les persones que les conformen
Quan parlem de llengües, on es parlen, quantes persones les parlen de vegades ho fem amb la lleugeresa de qui parla sobre un element que no afecta les persones, però justament les llengües són un producte humà inherent a les persones que habiten un territori i es relacionen entre elles. Per això els noms de lloc, els topònims, mostren com els habitants descriuen els llocs del seu voltant (d'això ja n'hem parlat en altres Apunts); els noms de família o cognoms sovint tenen a veure amb l'entorn: Pera, Puig, Riera; o amb els oficis que feien: Soler, Ferrer, Teixidor; o els llocs on viure: Mas, Vila, Vilademunt, Casadevall...
Veiem, doncs, que les llengües estan ben arrelades al territori i a les persones que hi habiten i que amb els segles es van conformant. Són, podríem dir, una enciclopèdia oral!