El secretari de Política Lingüística presenta el Pacte Nacional per la Llengua a Sabadell

Altres

La presentació de Francesc Xavier Vila va reunir ahir una cinquantena de persones al Casal Pere Quart.

Va obrir l'acte Carles de la Rosa, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Sabadell.

El Pacte Nacional per la Llengua té l'objectiu de reflexionar sobre la situació del català a partir de l'informe acadèmic Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana i també de presentar propostes de millora.

Carles de la Rosa va obrir l'acte destacant que un 76 % dels alumnes que van passar pel CNL de Sabadell durant el 2021 eren nascuts a l'estranger. "Cal que tothom tingui accés al català i que el vulgui utilitzar. És el moment d'actuar junts, com un sol poble", va dir.

Tot seguit es va projectar un vídeo de salutació de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, en què destacava que "el present i el futur de la llengua involucra a tothom i per això fem el Pacte Nacional per la Llengua". També va subratllar l'interès per assegurar la recepció de propostes representatives de tots els punts del país. A més de les aportacions dels participants, també demanava estendre el debat en altres espais i entre els veïns.

En la seva intervenció, Vila va exposar que la situació del català és complexa i diversa, i va posar com a exemple la mateixa ciutat de Sabadell, "on l'ús de català varia molt en funció del barri que s'analitzi". "La situació és delicada, però reversible si es fa un esforç col·lectiu", i amb aquest objectiu es planteja el Pacte Nacional per la Llengua (PNL).  Vila va explicar el procés que s'està seguint per configurar aquest PNL, en va exposar els principals objectius i va fer una crida a la implicació de tothom per fer-hi aportacions, tant entitats com ciutadania a títol personal: "El PNL l'hem de fer entre tots partint de tres premisses, la unitat de la llengua, el reconeixement dels reptes i la voluntat de superar-los".

Els diferents àmbits que es treballen en el PNL són la cohesió social; l'educació i la recerca; les tecnologies i el món digital; la cultura; l'audiovisual; els mitjans de comunicació; l'àmbit socioeconòmic i laboral; la salut i l'atenció sociosanitària; les administracions públiques; els àmbits estatal, europeu i internacional, i el lleure, l'esport i el món associatiu. Les propostes que resultin dels debats públics enriquiran el pacteperlallengua.gencat.cat.

En acabar la intervenció del secretari de PL, es va obrir una debat on van sortir temes que per als assistents incideixen negativament en els usos lingüístics, com la reducció de les aules d'acollida l'any 2008, la supressió del canal infantil de la Televisió de Catalunya o que el primer acolliment de persones nouvingudes molts cops no es faci en català.

Entre els assistents hi havia una nombrosa representació d'entitats ciutadanes: representants de diferents partits polítics del Consistori, de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Sabadell, de la Fundació Bosch i Cardellach, de CCOO o de Plataforma per la Llengua del Vallès Occidental, entre altres.   

El procés participatiu no s'atura
Des del passat mes de febrer i fins a setembre, el procés participatiu es vertebra a partir de sessions de presentació territorials com la celebrada a Sabadell, que també es duen a terme a llocs com Badalona, Barcelona, Cornellà de Llobregat, Girona, L'Hospitalet de Llobregat, Lleida, Manresa, Mataró, Santa Coloma de Gramenet, Sort, Tarragona, Terrassa, Tortosa i Vilanova i la Geltrú.

Així, durant aquests mesos, tothom hi pot col·laborar a través del web pacteperlallengua.gencat.cat. La previsió és que a la tardor s'assoleixi un acord en el marc del grup de treball pel Pacte Nacional per la Llengua. Aquest procés, ha de conduir a la signatura el mes de desembre d'un document que serà la base per al futur pla de política lingüística pluriennal.

Vols compartir aquesta notícia?