El CNL de Sabadell acull l’acte del Pacte Nacional per la Llengua sobre el futur del català

Altres

  • El secretari de Política Lingüística presenta a Sabadell el Pacte Nacional per la Llengua i anima la ciutadania a debatre sobre el present i el futur del català
  • Des de febrer fins a juliol, el Govern organitza sessions participatives arreu del país i convida tota la ciutadania a organitzar conferències i activitats

El secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, participa el 23 de maig en la presentació del Pacte Nacional per la Llengua que tindrà lloc a Sabadell. La voluntat d'aquesta presentació serà reflexionar sobre la situació del català i fer propostes de millora per incorporar-les al Pacte. També participarà a l'acte el regidor de cultura i president del Consell del Centre de Normalització Lingüística de Sabadell, Carles de la Rosa.

"La societat està evolucionant molt ràpidament, i hem de reavaluar quin paper ocupa la llengua en el nostre context actual per tal d'establir les bases del paper que tindrà en el futur", ha explicat en diverses ocasions el secretari de Política Lingüística. La voluntat d'aquests actes és presentar l'informe d'experts que ha donat el tret de sortida al Pacte, i tot seguit, debatre l'estat del català amb els veïns i veïnes de la zona.

Com va explicar la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, en el primer acte d'aquestes característiques, que es va dur a terme el mes de febrer a Vic, "sou vosaltres els que coneixeu millor les dinàmiques del vostre entorn, i sou vosaltres els que treballeu a peu de carrer amb la ciutadania cada dia. Per tant, agrairem tota la vostra col·laboració a l'hora d'estendre aquest debat constructiu sobre la llengua en els vostres espais". Finalment, les propostes resultants d'aquests debats públics es podran incorporar al web pacteperlallengua.gencat.cat.

El procés participatiu del Pacte Nacional per la Llengua no s'atura
Des del mes de febrer i fins a juliol, el procés participatiu es vertebra a partir de sessions de presentació territorials que es duen a terme a llocs com Badalona, Barcelona, Cornellà de Llobregat, Girona, L'Hospitalet de Llobregat, Lleida, Manresa, Mataró, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Sort, Tarragona, Terrassa, Tortosa i Vilanova i la Geltrú.

Així, durant aquests mesos, la Secretaria de Política Lingüística i la Comissió Tècnica de Política Lingüística organitzen, juntament amb institucions com el Consorci per a la Normalització Lingüística i entitats de diversos sectors, activitats per exposar els reptes del català, reflexionar sobre la situació de la llengua i recollir propostes de millora. A més, tothom hi podrà col·laborar a través del web pacteperlallengua.gencat.cat. La previsió és que a la tardor d'enguany s'assoleixi un acord en el marc del grup de treball pel Pacte Nacional per la Llengua. Aquest procés, ha de conduir a la signatura el mes de desembre d'un document que serà la base per al futur pla de política lingüística pluriennal.

Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana
El febrer passat, es va presentar l'informe acadèmic sobre la situació de la llengua, elaborat per set acadèmics de diverses universitats catalanes i de l'Institut d'Estudis Catalans. L'equip va ser coordinat per Isidor Marí i Miquel Àngel Pradilla, membres de l'Institut d'Estudis Catalans. La resta de components que hi han participat són Avel·lí Flors-Mas i Eva Pons, de la Universitat de Barcelona, Maria Corominas, de la Universitat Autònoma de Barcelona, Natxo Sorolla, de la Universitat Rovira i Virgili, i Maite Melero, del Barcelona Supercomputing Center i la Universitat Pompeu Fabra.

L'estudi respon a l'encàrrec derivat d'una resolució del Parlament de Catalunya que el setembre de 2021 va instar el Govern a promoure un pacte nacional per la llengua catalana i encarregar una recerca universitària per fer un diagnòstic sobre el coneixement i els usos de la llengua catalana en diversos àmbits socials, com l'educatiu, l'universitari, el judicial o el comercial.

El document presentat ofereix una valoració objectiva de la situació sociolingüística i jurídica de la llengua catalana, centrada a Catalunya, en el marc del context plurilingüe de la nostra societat i en connexió amb els factors interns i externs que influeixen en la seva evolució. El text constitueix una base per al debat parlamentari i públic sobre les dificultats actuals de la llengua catalana i les formes idònies de superar-les. A més, inclou un ventall de possibles actuacions, des de diferents nivells i en àmbits diversos, a partir primordialment de les iniciatives que adoptin les institucions i la societat de Catalunya, però amb la possibilitat d'incidir en tots els aspectes més amplis que condicionen el futur i la igualtat de la nostra comunitat lingüística.

L'informe exposa les dades sobre la situació del català en diversos àmbits d'especial incidència per a l'accés al coneixement i l'ús de les llengües oficials com l'ensenyament, el mercat, la comunicació, la cultura i el lleure, en els quals el nivell de presència del català és desigual.

Els objectius del Pacte Nacional per la Llengua
Els objectius del Pacte Nacional per la Llengua són incrementar el nivell de coneixement col·lectiu de la llengua, facilitar-ne al màxim l'ús en tots els sectors, en especial als àmbits on  té menys presència, així com potenciar que se'l facin seu les persones que no el tenen com a llengua de partida. Per aconseguir-ho, es parteix del diagnòstic de la situació actual de la llengua catalana per debatre i acordar una política lingüística transversal, més participativa i consensuada amb les forces polítiques, les organitzacions, les entitats i, en general, amb tota la població. 

Vols compartir aquesta notícia?