“Voleu dir que anem bé?"

Llengua i cultura

El passat dia 7 de març a les 19 h, la lingüista Carme Junyent va fer petita la Sala d'Actes d'El Mirador de Castellar del Vallès i va donar el tret de sortida als actes de commemoració del Dia de les Dones.

Amb la conferència "De la llengua no sexista a la llengua inclusiva: voleu dir que anem bé?", la ponent va exposar de forma rigorosa i amena que la confusió entre sexe i gènere és a l'arrel del debat sobre la llengua inclusiva, i que el gènere és arbitrari (el puma i la pantera són paraules acabades en a, de gènere masculí i femení respectivament, sigui quin sigui el sexe de l'animal). També va explicar que hi ha categories no marcades, és a dir, que com a parlants entenem que inclouen les marcades, que es refereixen específicament al que designen. És el cas del nombre singular, que podem fer servir per expressar idees plurals (la guitarra és un instrument de corda), i del gènere masculí, i això no té res a veure amb el sexe, per això la majoria de paraules noves s'incorporen en masculí: mail, xat, whats, GPS, etc. i per això, també, fem la concordança en masculí quan al subjecte hi trobem un element masculí i un de femení: El Pere i la Maria viuen junts.

La prova que la llengua no és la causa del masclisme de la societat és que la majoria de les llengües del món no tenen marca de gènere (és a dir, que no distingeixen entre masculí i femení) i els territoris on es parlen no són més igualitaris pel que fa a la situació de la dona. Per tant, intentar modificar el funcionament de la llengua des de les institucions no farà una societat més justa, sinó uns usos lingüístics més confusos i, per tant, uns textos menys entenedors.

Per a la ponent el camí cap a la igualtat és un altre: "en un document de la Cambra de Comerç de Barcelona hi havia instruccions per impulsar la comunicació no sexista a l'empresa: No diguis tots, digues totes les persones presents; no diguis treballadors, digues els treballadors i les treballadores; etc. Jo pensava que tractant-se de la comunicació en l'àmbit de l'empresa hi hauria recomanacions sobre com eludir qüestions íntimes com ara la maternitat en entrevistes de feina; o com gestionar les reunions d'empresa de manera que totes les opinions siguin tingudes en compte, siguin d'homes o de dones; o com diferenciar un festeig d'un assetjament... En fi, que en l'àmbit de la comunicació podrien fer molta feina, però es veu que prefereixen exercir d'autoritat lingüística".

M. Carme Junyent, Creu de Sant Jordi 2019, és professora titular de lingüística general a la Universitat de Barcelona i fundadora del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades i del Grup de Lingüistes per la Diversitat. Ha treballat en l'àmbit de llengües amenaçades, processos de substitució i revitalització lingüística.

A l'acte, organitzat per la Regidoria de Feminisme de l'Ajuntament de Castellar del Vallès, en col·laboració amb l'Aula d'Extensió Universitària, hi van assistir participants del VxL de Castellar.

Vols compartir aquesta notícia?