Els noms de les estacions

Núm. 454// Després d'haver descobert l'origen dels noms dels dies de la setmana i dels mesos de l'any, aquesta vegada ens fixarem en les estacions, una de les maneres més naturals que tenim de mesurar el pas del temps.

Les estacions no només reflecteixen els canvis meteorològics al llarg de l'any, sinó que també estan marcades per fenòmens astronòmics. D'una banda, hi ha els solsticis, un mot que prové del llatí solstitium ('sol aturat'), que assenyalen els dies amb més diferència entre les hores de llum i de foscor. De l'altra, hi ha els equinoccis, del llatí aequinoctium ('nit igual'), que corresponen als moments en què el dia i la nit tenen una durada pràcticament idèntica.

Comencem per l'hivern. El seu nom té l'origen en el llatí hibernus, que vol dir 'propi de l'hivern' o 'hivernal'. Aquest adjectiu derivava de hiems, que era el nom llatí de l'estació freda. Amb el pas dels segles, el terme va evolucionar fins a donar la paraula actual.

Després de l'hivern arriba la primavera, una estació de temperatures suaus. El seu nom procedeix de l'expressió llatina prima vera, que significava literalment 'el primer temps bo' o 'el primer temps de bonança'. Aquesta denominació feia referència al retorn del bon temps després del fred hivernal.

L'estació més càlida de l'any és l'estiu, un mot que prové directament del llatí aestivum, derivat d'aestas ('estiu'). En algunes varietats dialectals del català encara es conserva la forma istiu, que reflecteix una evolució fonètica tradicional del mot.

Finalment, trobem la tardor, l'estació que ens condueix novament cap al fred. Antigament, era habitual utilitzar el llatinisme autumne, procedent de autumnus. Amb el temps, però, en català es va imposar el nom tardor, relacionat amb la idea de la part tardana o final de l'any agrícola.

Així, darrere de paraules tan quotidianes com hivern, primavera, estiu i tardor s'hi amaga una llarga història que ens connecta amb el llatí i amb la manera com les generacions passades observaven el pas del temps i els canvis de la natura.

Font: DECat,

Diccionari etimològic i complementari

CNL d'Osona