Hi ha dies i dies

Núm.453// Les setmanes estan organitzades en set dies que omplen tots els nostres calendaris, i a banda de la cançó de la Damaris Gelabert que a tots ens sona dins del cap quan els recitem (dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte i diumenge), en cada un hi ressona una paraula que potser desconeixem.

Del món romà ens arriben, com sabem, moltes influències culturals i sobretot lingüístiques. Els noms dels dies en són un dels exemples més clars i directes; el primer de la nostra setmana, dilluns, és dedicat a la lluna: dies lunae és literalment "el dia de la Lluna". Així podem analitzar la resta de dies "feiners": dimarts és el dia de Mart (dies Martis), dimecres el de Mercuri (dies Mercurii), dijous el de Júpiter (dies Jovisi) divendres el de Venus (dies Veneris).

Cal tenir en compte, també, que aquests astres representaven déus en la visió mitològica romana: Mart era el déu de la guerra, Mercuri el déu missatger, Júpiter el déu creador o suprem i Venus la deessa de l'amor i la sensualitat. Així, no és d'estranyar que els dos dies restants tinguin algun sentit religiós.

En canvi, els dos dies que componen el cap de setmana, tenen un origen més relacionat amb les religions abrahàmiques : el dissabte és el dia del Sàbat (dies Shabbat), la festivitat jueva, i el diumenge és el dia del Senyor (dies Domini), la festivitat cristiana.

Així doncs, hi ha dies i dies, i els de la Lluna solen ser més durs que els del Senyor.

CNL d'Osona