CNL d'Paraules amb llum
Ets i Uts. Píndoles de llengua
Lèxic
Llampurnejar, guspirejar, enlluernar...
Núm. 439// Les paraules en qualsevol llengua tenen una lluïssor especial que les fa úniques, com els estels, que fulguren amb una llum que els distingeix. Totes poden ser maques, suggestives, tot i que a vegades algunes tenen una forta càrrega emocional per a nosaltres.
A l'estiu, temporada de forta insolació, al vespre o a la nit es poden veure les famoses cuques de llum (o també conegudes amb el nom de lluerna, d'on ve enlluernar, el verb). Són insectes que de lluny semblen macos, però de prop no tant. Tot i així, ens atreu la seva capacitat de fer pampallugues (o de pampalluguejar) durant les hores fosques. Ara ja no n'hi ha tantes perquè són animals molt sensibles als canvis del medi. Els plaguicides i els insecticides, les fonts de llum artificial, la pèrdua d'àrees verdes a les ciutats i l'escalfament global n'han ocasionat la disminució. En fi, què hi farem, però que maques són quan llampurnegen, centellegen o espurnegen com si fossin guspires de foc!
Durant el dia, tanmateix, de cuques de llum no se'n veuen. Quan el sol s'imposa amb el seu esclat i la seva refulgència és el moment de les cigales, que canten amb força cap al migdia i la tarda. Llavors la irradiació solar i la seva resplendor són tan fortes que ens deixen estabornits.
La claror ens és necessària, sí, per això apreciem tant els llocs assolellats. Imagineu per un moment una casa amb grans finestrals en aquesta època: els seus espais són diàfans i il·luminats, i ens pot fer agafar la vida de manera més positiva. I és que la vida és molt més que un diamant que brilla o llueix davant els ulls. Per molt rutilant que sigui no ens hem de deixar enlluernar.
CNL d'Osona