Com representem el so [ʒ]?

Núm. 440// En català el so [ʒ] es representa gràficament de dues maneres diferents: o bé amb la jota o bé amb la ge. La jota acompanya la a, la o i la u, i la ge acompanya la e i la i. D'aquesta manera tenim Jana, Joan, Júpiter, Gemma i Gil. Fins aquí, tot bé.

Cal dir, però, que algunes paraules de diversos orígens s'escriuen amb jota: d'origen grec (jeroglífic, jerarquia, jerarca...), d'origen semític -hebreu i àrab, sobretot- (exemples: Jericó, Jerusalem, Jesús, Jeremies o Jehovà), d'origen anglès (jet, jeep, jersei, Fiji (aquest topònim no és d'origen anglès, però l'ortografiem tal com s'escriu en aquesta llengua germànica) i d'origen japonès (mont Fuji, la muntanya més alta del Japó, o jujitsu, que és 'l'art japonès de defensar-se sense armes oposant l'habilitat a la força bruta'). I n'hi ha també d'origen llatí -poques, afortunadament:

- Davant e precedint el grup de lletres -ecc- o -ect-: injecció, injectar, objecció, objector, projecció, projectar, conjectura, trajecte, subjecte, etcètera.

- I els verbs jeure i ajeure's -potser les ortografiem amb jota perquè venen de jaure i ajaure's.

La setmana que ve veurem que, en lloc d'aquest so ([ʒ]), que tenim en català oriental (en rossellonès, en català central i en balear), a vegades, en certes posicions, n'hi ha d'altres o es fa de manera diferent en els dialectes occidentals i en tarragoní (que forma part del dialecte central).

CNL d'Osona