CNL d'Parlem?
Ets i Uts. Píndoles de llengua
Lèxic
Balbucejar, mussitar, baladrejar...
Núm.434// Expressar el que hom pensa mitjançant el llenguatge articulat. Aquesta és la definició del verb Parlar que ens dona el diccionari. Exemples: És mut: no parla. Un infant que comença a parlar.
Avui, però, volem aprofundir més sobre el significat d'aquest verb i us explicarem que hi ha moltes maneres de parlar. Depèn de molts factors: del to de veu, de la velocitat amb què pronunciem les paraules, de l'èmfasi amb què les diem...
Quan parlem amb èmfasi, emfasitzem. El polític pronunciava el discurs amb molt d'èmfasi. Emfasitzava les dades més importants. En canvi, quan parlem de manera poc clara, amb pronunciació vacil·lant, balbucegem. Era tan tímid que, quan li preguntaven alguna cosa, responia balbucejant.
Si parlem molt baix, mussitem. Per exemple: En Pere mussita paraules d'amor a cau d'orella a la seva estimada. I si cridem esvalotant, aleshores baladregem. I pot passar que si baladregem ens fem malbé la gola a còpia de cridar. Aleshores direm que ens esgargamellem.
A vegades, normalment perquè estem nerviosos o per altres causes, parlem confusament, deixant les coses a mig dir, embullant-les, de manera que el que diem és amb prou feines intel·ligible. Quan parlem així ens embarbussem. I si parlem mooolt lentament, prolongant els sons, arrosseguem la veu.
Dir entre dents en senyal d'enuig, de desgrat o desaprovació és remugar. I pronunciar les paraules incompletament és menjar-se les paraules. Si parlem incorrectament una llengua, barrejant-hi mots i expressions d'una altra, xampurregem. I si, quan parlem, reemplacem el so de 's' (s sorda) i 'z' (s sonora) pel de la 'z' castellana, papissotegem.
D'expressions i frases fetes amb el verb parlar, n'hi ha un munt. Us en direm unes quantes, les coneixeu?
Parlar amb el cor a la mà: parlar sense dissimulació.
Parlar amb els ulls: fer-se entendre amb la mirada.
Parlar brut: parlar obscenament.
Parlar com un llibre: parlar doctament.
Parlar de cents i milers: parlar de grandeses.
Parlar en un to doctoral (o parlar amb aires doctorals): parlar en un to, amb aires de superioritat superbiosa.
Parlar gras: dir paraules massa lliures.
Parlar pels descosits: parlar en excés.
I per acabar, ens permeteu un consell? Ja ho diu la dita: parlant, la gent s'entén. Doncs això, no deixeu mai de parlar. La majoria de vegades, els conflictes es resolen parlant, parlant i parlant.
CNL d'Osona