Alguns còctels famosos II

Núm.427// L'origen de la paraula còctel és controvertit, el que és segur és que ve de l'anglès cocktail ('cua de gall'). Per què pren aquest nom tan curiós? Això ja és un misteri. El que se sap és que ja se'n prenien al començament del segle XIX als Estats Units. No eren begudes amb gaire bona fama, ja que se les relacionava amb la delinqüència i amb els baixos fons. Però a la llarga han anat guanyant glamur, potser perquè tant que a la literatura com als films detectivescos o policíacs són un attrezzo indispensable i han calat fortament en l'imaginari popular.

Un dels que segur que ens han quedat gravats al cervell, perquè l'hem vist mil vegades a la gran pantalla, és el martini o dry-martini. És compost de ginebra amb un raig de vermut blanc. Sol servir-se en copa de còctel i guarnit amb una oliva. També té glamur el gimlet, que és fet de ginebra (a vegades vodka) i cordial de llima, que és una barreja de suc de llima, aigua i sucre. El podeu "tastar" a la novel·la El llarg adeu, de l'escriptor Raymond Chandler, el protagonista de la qual és el detectiu privat Philip Marlowe. No ens podem estar de mencionar l'arxiconegut gintònic: fet de ginebra i tònica, i guarnit amb un tall de llima o de llimona. Així mateix, s'hi sol esprémer una mica de llima o de llimona.

Una combinació curiosa és la que ens ofereix el bloody-mary, que conté tres parts de vodka, sis parts de suc de tomàquet, un polsim de sal i de pebre negre, tres gotes de salsa Worcestershire, tres gotes de salsa Tabasco i un raget de suc de llimona o de llima. A vegades se serveix amb un tronquet d'api a dins. Un altre dels coneguts és el daiquiri, que el farem amb rom, suc de llima i sucre, o un altre edulcorant. El manhattan també té renom. En aquest cas, el prepararem amb whisky, vermut dolç i bíter. Podríem dir que el calimotxo -del basc kalimotxo, que és un acrònim de Kalimero i Motxongo, sobrenoms dels dos creadors d'aquesta beguda estiuenca- és igualment un còctel perquè és una barreja d'alcohol (vi negre) i cola, però malauradament no té fama de glamurós. I tan bo i refrescant que és!

CNL d'Osona