CNL d'Sinònims de bell(a)
Ets i Uts. Píndoles de llengua
Lèxic
Vistós, atractiu, encantadora, fenomenal...
Núm. 411// La bellesa física és una virtut que tothom voldria tenir. És una loteria, com altres coses de la vida. N'hi ha, però, que la tenen i no ho veuen. Per sobre de tot la bellesa es té a l'interior, encara que sovint no la sapiguem valorar prou. L'externa la desitgem, és clar, però caduca amb el curs del temps, i arriba un moment que la dama de la dalla ens sega a tots. De tota manera, ara no hi pensem, en això, i centrem l'atenció en les formes sinònimes de bell(a).
Quan ens referim a les persones o als animals, tenim una gran varietat d'opcions. Podem dir guapo/a i també bonic/a, maco/a, formós/osa, preciós/osa, graciós/osa, agraciat/ada. Altres solucions poden ser: "Has sortit afavorit a la foto"; "Que ben plantada és aquella noia!". Hi ha un adjectiu que no solament fa referència a la bellesa física, sinó també al caràcter vivaç i a la manera graciosa de parlar; es tracta de xamós/osa -paraula que hem perdut força en la llengua actual. En canvi, en els darrers anys s'ha anat imposant l'ús de xulo (potser l'hauríem d'escriure més aviat txulo tenint en compte com la pronunciem en català central). Si parlem dels nens petits, més aviat emprarem bufó/bufona. És habitual l'ús d'aquesta metàfora: "La Maria és un sol", que ve de la comparació "ser bonica com el sol". D'altra banda, si fem èmfasi en la impressió positiva que ens provoca aquella persona, podrem utilitzar galà/galana, atractiu/iva, encisador/a, encantador/a, atractívol/a, airós/airosa, vistós/vistosa, vistent, esplèndid/a, magnífic/a o fins i tot el sintagma "que fa goig".
D'una planta o d'un arbre que ens captiva per la seva formosor, trobarem moltes maneres, igualment, de dir "Quina planta tan bonica!". Fer servir adjectius com ara 'guapa, maca, formosa, ufanosa, meravellosa, esplèndida, gerda...' enriquiran el nostre llenguatge. Cal esmentar que la locució fer bonic significa 'causar una impressió agradable a algú': "Fan bonic, aquestes flors, al menjador".
Si parlem de paisatges, pobles o ciutats, monuments, edificis o objectes, llavors són més escaients els adjectius següents: meravellós/osa, formidable, admirable, extraordinari/ària ("El Colós de Rodes devia ser extraordinari"), excel·lent, notable, sorprenent ("La Sagrada Família és sorprenent!"), considerable, magnífic/a, prodigiós/osa, superb/a, espectacular ("El cap de Creus queda espectacular a la primavera"), fantàstic/a, enlluernador/a, sumptuós/osa ("El Vaticà és sumptuós, el miris per on el miris"), fascinant, encisador/a, encantador, sensacional, majestuós/osa ("La Vall dels Reis és majestuosa; cal anar-hi"), excepcional, únic/a ("Nova York és una ciutat única. T'hi sents com en una pel·lícula"), increïble, descomunal, espaterrant ("Els paisatges d'Andorra són espatarrants), fenomenal, colossal, enorme, magne/a, grandiós/osa ("L'esfinx de Guiza és grandiós. Aneu-hi, us encantarà"). En fi, qui no vol variar el llenguatge, és ben bé perquè no vol.
** Alumnes del grau mitjà de Serigrafia de l’Escola d’Art de Vic han dissenyat la imatge que acomanya l’article. El nom de l’autor figura a la mateixa imatge.
CNL d'Osona