Som collonuts!

Ets i Uts. Píndoles de llengua

Expressions

Parlem d’algunes expressions del registre col·loquial...

Núm. 404// Colló és la forma vulgar de la paraula testicle, que és la glàndula sexual d'un gran nombre d'animals que produeix els espermatozoides i, en els vertebrats, les hormones sexuals. Justament, la forma colló, en singular, o collons, en plural, és una expressió que utilitzem moltíssim en la llengua col·loquial i pot denotar enuig, admiració, entusiasme, etc., segons el context en què es digui i segons a quina paraula acompanya pot canviar molt de significat. La qüestió és que és una expressió molt nostrada i digna d'estudi.

Si davant la paraula colló hi posem un numeral, canvia completament el significat. Si hi posem un: Això val un colló!, és una expressió de quantitat. Vol dir que és car. O dos: Té dos collons! També és una expressió de quantitat, però significa que aquella persona és valenta.

Si la paraula porta la preposició DE al davant significa 'molt bo o molt bé': Fa un dia de collons o canta de collons. Si porta la preposició PER, denota obligació: Ens hem d'entendre per collons! FINS expressa el límit per aguantar: N'estic fins els collons i si porta AMB indica atreviment i valor: És un home amb collons! En canvi, amb la preposició SENSE indica covardia: És un home sense collons!

Si acompanya el verb TENIR sense cap altre complement, té tres significats diferents: 1. Tenir coratge: És l'únic que ha tingut els collons de donar la cara; 2. Tenir barra: quins collons que té! Sempre es fa convidar! 3. També pot significar que una cosa és desconcertant i de mal tolerar: Té collons que hagi de pagar perquè m'atenguin bé!

Si la paraula va precedida del verb TENIR i a darrere hi té un complement, trobem frases fetes amb explicacions ben diverses. Per exemple, tenir els collons ben posats vol dir tenir fermesa per afrontar una situació o tenir els collons plens, significa estar tip d'alguna cosa o d'algú.

També val la pena esmentar els prefixos o sufixos que en modulen el significat: Acollonit (expressa por), DEScollonar-se (riure a cor què vols), collonUT (perfecció), collonASSOS (indolència)...

I per acabar, ens permetreu que us donem un consell? Si voleu parlar de manera fina, no utilitzeu aquesta paraula ni cap expressió que hi estigui relacionada!

CNL d'Osona

Vols compartir aquesta publicació?