Tomàquet? Tomata? Tomàtiga?...

Núm. 385// Hem triat aquesta paraula perquè ens mostra de manera clara la gran varietat que té la llengua catalana. Fixeu-vos: tomàquet és la forma principal al Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, és a dir, al diccionari normatiu. Però cal dir que aquesta obra admet com a formes secundàries tomata, tomaca, tomàtiga, tomàtic i tomàtec. Déu-n'hi-do, oi?

En gran part del territori on es parla el català, aquesta paraula és femenina, tot i que la forma masculina es diu a la major part de la demarcació de Barcelona. Tomàtiga és pròpia de les Illes Balears; tomata, en canvi, és utilitzada en moltes contrades: al Rosselló, a les comarques gironines i lleidatanes, al sud de Catalunya i en valencià.

D'on ve aquesta paraula que pot tenir tantes formes? Ens ha arribat per mitjà del castellà tomate, que al seu torn venia tomatl, de la llengua nàhuatl, i volia dir 'fruit d'aigua'. El nàhuatl és un dialecte de la llengua nahua, anomenat també asteca clàssic, parlada pel poble asteca, que habitava l'altiplà central de Mèxic.

Aquest mot ens serveix per formar algunes expressions que són ben vives. Qui no ha sentit mai dir estar vermell com un tomàquet o més vermell que un tomàquet? Tant t'hi pots tornar per la vergonya com per la irritació que et provoca alguna situació no desitjada. I una altra que es diu (o es deia) molt a la canalla és "Et posaré el cul com un tomàquet!", és a dir, et pegaré fort a les natges. Tan productiva és la paraula que n'hem fet un verb i un nom: estomacar i estomacada, que signifiquen 'apallissar' i 'pallissa'.

CNL d'Osona