La paraula 'déu' (2)

Núm.382// Un déu és un ésser sobrehumà que exerceix el seu poder sobre el món i que els humans que hi creuen veneren. En algunes cultures hi ha un sol déu, en d'altres n'hi ha més -cal recordar també que la deïtat femenina es diu deessa. Per analogia, déu pot fer referència a una persona o a una cosa que es té en màxim respecte o consideració, per damunt de qualsevol altre: "Per a ell el seu pare és un déu" o bé "El diner és el seu déu".

Vist des d'un altre angle, es pot observar que molt sovint el nom de Déu figura en algunes fórmules de jurament que serveixen per afirmar enèrgicament la certesa del que es diu. Les més usuals són "Com hi ha Déu!" o "A fe de Déu que mai no havia vist una cosa semblant!". En canvi, si diem "Quin bé de Déu de pomes!" expressem l'abundància i l'excel·lència d'aquesta fruita.

No obstant això, hi ha formes que no són tan políticament correctes i es fan servir en ambients i usos més informals, com ara tot déu, que vol dir 'tothom' ("Ara tot déu es fa tatuatges") o bé de cal déu: "Hi havia un xivarri de cal déu". En aquest últim cas, pot significar 'molt fort, molt gran'. D'altra banda, si diem "El Joan va com Déu vol" és que va vestit de qualsevol manera.

En situacions informals també trobem Vatua Déu!, que expressa la sorpresa, la indignació o l'enuig. Realment aquesta paraula surt de la deformació de Voto a Déu!, que antigament era una expressió blasfema i per això es devia disfressar o deformar. Altres alteracions són: Vatua Judes!, Vatua Adam!. I ja en pla humorístic s'han format locucions amb noms comuns, com "Vatua l'olla!" o bé "Vatua el món!". "Déu meu!", que no és pas informal ni jocosa, la usem quan estem sorpresos o consternats. Així mateix, "Redeu!" denota admiració, sorpresa o bé disgust, i "Reïra de Déu!" expressa la impaciència. I no en falten de més escatològiques que es fan servir per desfogar-se quan els qui les deixen anar estan empipats o malhumorats.

CNL d'Osona