CNL d'Esternudem o eixavuirem?
Ets i Uts. Píndoles de llengua
Lèxic
Eixavuiro és un mot propi de la comarca d’Osona
Núm. 378// Avui us parlem d'una paraula que fem servir sovint, sobretot a l'hivern, quan els refredats són el plat del dia. Ens referim a la paraula eixavuiro. És una paraula que fem servir, sobretot, a la comarca d'Osona i també a la Garrotxa i al Moianès. Com sabeu hi ha paraules que només s'utilitzen en alguns territoris molt concrets de parla catalana i eixavuiro n'és una. Altres paraules que són pròpies de la comarca d'Osona: pilotilles (a la resta de Catalunya en diuen mandonguilles), torratxa (per test), llomillo (per llom de porc)...
A la resta de Catalunya, de l'eixavuiro en diuen esternut i, moltes vegades, si els parles d'eixavuiros, no t'entenen. Aquesta paraula, eixavuiro, té diferents variants, segons el lloc: etxavuiro, etxavuir, vuiro (al Maresme)... Aquest nom té, així mateix, la forma verbal: eixavuirar i d'altres derivats com: eixavuiradera, que és un seguit d'eixavuiros, paraula ben viva al Collsacabra i també a la Plana de Vic. Eixavuiro és una paraula ben curiosa. Segons Joan Coromines, és un derivat de l'arcaic avuir, del llatí auguriu, per la creença popular que els esternuts tenen valor d'auguri, de profecia. Segons el diccionari, l'onomatopeia de l'esternut és atxem o atxim, que és com en diuen a les Balears i al Rosselló, dels esternuts. De fet, la paraula etxavuiro o eixavuiro ja és una onomatopeia, no us sembla? I és de les poques paraules en català que inclou les cinc vocals.
Quan algú esternuda, normalment sentim algú que li respon Jesús! o Salut! Sembla que l'expressió Jesús ve de l'edat mitjana, quan hi havia la pesta negra a Europa. Va ser una malaltia que va provocar la mort de moltes persones i que es transmetia per l'aire. Per això, quan es deia Jesús s'invocava la protecció divina per evitar la malaltia.
L'expressió Salut! és més moderna. Va començar a utilitzar-se cap al segle XVIII. Es creia que quan s'esternudava s'alliberaven energies negatives o malalties del cos, per tant, si es deia Salut, es desitjava a la persona que esternudava que tingués salut i així evités cap altra malaltia.
CNL d'Osona