Un sufix que cotitza a l'alça: -ada (3)

Ets i Uts. Píndoles de llengua

Quina calamarsada!

Lèxic

Núm. 375// Darrer dia que expliquem usos del sufix -ada, un sufix realment productiu. Apliquem -ada a fenòmens meteorològics i introdueix un valor intensiu a la paraula resultant. Així, una pedregada, que és un derivat de pedra, designa una precipitació forta d'aigua glaçada. El mot pedra el fem servir per a les boles compactes de glaç que tenen un diàmetre superior a cinc mil·límetres; si són més petites, reben el nom de calarmarsa o de granís. Com segurament sabreu, la locució "fer més mal que una pedregada (seca)" la diem sobretot pensant en persones o accions que fan un mal irreparable, molt perjudicial i terrible.

Hi ha altres fenòmens meteorològics en què apareix aquest sufix, que ens indica que el fenomen en qüestió sol ser fort o violent: una calamarsada, per exemple. Però no només, fixeu-vos-hi: nevada (una tempesta de neu), calabruixada (el calabruix és un granet, barreja de glaç i neu, que es trenca en caure a terra), riuada (crescuda forta d'un riu, resultat d'un aiguat), rierada, torrentada (revinguda forta d'un torrent), barrancada, llampegada (conjunt de llampecs que es veuen molt seguits), nuvolada (conjunt de núvols que amenacen pluja), ruixada (pluja d'intensitat forta i durada curta), ventada, rafegada o rufagada (ratxa forta de vent), tramuntanada (bufada intensa de vent que ve del nord), etcètera.

A part de la meteorologia, el nostre sufix s'endinsa en el terreny del caràcter de les persones. Tothom sap que una rucada la fa qui és un ximple -en aquest cas, la paraula ve de ruc i és sinònima de asenada o burrada. Igualment trobem: bajanada (acte d'un bajà, d'un neci), collonada -recordem que colló també vol dir, segons el Diccionari català-valencià-balear, 'Home curt d'enteniment o mancat d'energia'), criaturada (feta pròpia d'una criatura; "Ep, mestre! Això que has fet és una criaturada"), pallassada, xarlotada (acte propi d'un xarlot, d'una persona ridícula; recordem que Charlot era el personatge del cinema mut caracteritzat per l'actor Charlie Chaplin). En canvi, fer una carnavalada (o una carnestoltada) és el divertiment propi dels dies de carnestoltes.

Fem menció especial de bertranada (que té com a arrel el nom propi Bertran i vol dir 'ximpleria'). Segons Joan Amades al seu llibre Refranyer català comentat, l'origen de la paraula podria estar relacionat amb la llegenda d'en Pau Bertran, un hereu ric de la Vall del Bac, a la Garrotxa, el qual es va casar amb una dona de Barcelona que no estava acostumada a la vida de pagès i que el va arruïnar. Una història que no sabem si és ben bé certa, però que ha donat origen a aquesta paraula.

CNL d'Osona

Vols compartir aquesta publicació?